Complicitat

Carregats amb el seu pop folk romàntic i encomanadís, els quatre joves colombians que formen Morat van escalfar encara més el xafogós ambient de dilluns a la nit a Cap Roig fent ballar, saltar i sobretot cantar un públic que des del minut zero els va mostrar la seva complicitat. L’inici va ser potent gràcies a Mi nuevo vicio, la cançó que el 2015 van compartir amb Paulina Rubio i que els va fer famosos. “Nosaltres som quatre, però aquesta nit vull que als cors hi siguem tots”, va demanar el vocalista Juan Pablo Isaza. De fet no calia, perquè el públic, amb una notable presència d’adolescents, no va parar de cantar cada tema de la vintena que formaven el repertori. Després d’En un solo día i Aprender a quererte, van tocar Cuando nadie ve, últim single i avanç del que podria ser el seu segon disc, previst per a l’any vinent. No van faltar balades, com Ya no estás tú, que va ser seguida de Di que no te vas, interpretada pel baixista Simon Vargas (germà del bateria, Martín Vargas). L’apoteosi va arribar al màxim amb Yo contigo, tú conmigo, i la recent Besos en guerra. En aquest punt i fins on arribava la vista, ja no quedava ningú assegut. Després de tanta energia, un moment de relax amb Punto y aparte, amb els llums dels mòbils encesos, seguida de Para que nadie se entere i Se que te duele, amb acompanyament de picades de mans. Ladrona, Mil tormentas i Cuánto me duele van tancar el concert. Però el públic no es va conformar i els Morat, amb el banjo i vocalista Juan Pablo Villamil esperonant al màxim els assistents, encara van regalar tres cançons més –Amor con hielo, Una vez más, i La última vez–, abans del gran final amb Cómo te atreves, ja convertida en tot un himne generacional.