Petita gran festa a Vic
El Mercat de Música Viva, en la seva segona jornada, descobreix els nous projectes de Joan Colomo, Marc Parrot i Toti Soler amb Gemma Humet
Després d’un espectacle inaugural, dimecres, de 30 aniversari, el Mercat de Música Viva de Vic va agafar ahir velocitat amb una jornada marcada, entre d’altres escapades, pels sintetitzadors i diferents maneres d’entendre el flamenc. Mentrestant, al Teatre Atlàntida, seu més que consolidada del Mercat, diversos professionals feien els darrers speed meetings del dia, The Pinker Tones i el Quartet Brossa estrenaven Léon, una commemoració dels cent anys de la música electrònica en forma d’homenatge a l’enginyer rus Léon Théremin (1896-1993). Amb la col·laboració del Quartet Mèlt, el ballarí Toni Mira, el creador audiovisual Iban Arnau i, naturalment, dos intèrprets de théremin –un artefacte sonor que no li cal contacte físic per sonar i al qual se li atribueix ser “el primer instrument electrònic”–, Pinker Tones i Quartet Brossa van portar en escena una obra en tres moviments que, l’any passat, va ser distingida amb el premi Puig-Porret.
Mitjançant cites a Stravinski, Xostakòvitx, Copland, Gershwin i Milhaud, els protagonistes van refilar la vida de pel·lícula de Théremin: gires a Europa, sota els auspicis de Lenin, per donar a conèixer el seu invent estel·lar; projectes empresarials a Nova York; acusacions d’espionatge i deportacions a gulags siberians; noves oportunitats com a enginyer de l’Sputnik; i temps, finalment, d’indiferència i anonimat. Un espectacle, en resum, mereixedor de la vida que pugui tenir més enllà de la seva estrena ahir a Vic.
Jugant també amb l’electrònica, tot i que de manera més desinhibida i disbauxada, Joan Colomo va presentar les cançons de L’oferta i la demanda, un disc inspirat en la influència que té la macroeconomia en les relacions personals i que, en directe, posa al descobert un nou Colomo: sense guitarra, fent el tarambana per l’escenari i divertint-se amb un sextet en què no hi falten pads electrònics ni teclats vintage. “Això és per ballar! Fiesta de baile”, deia Colomo amb el to foteta i autoparòdic que el caracteritza. Al teclat, Guille Caballero, amb qui Colomo, demà a Vic, i en el marc del Sugar Illegal Fest, compartirà el retorn dels enyorats Surfing Sirles.
A Vic, ahir, també hi van confluir un munt d’artistes que evidencien que, en el flamenc més heterodox, tornen a passar-hi coses importants: l’inesgotable i radical Niño de Elche; una nord-americana –Tori Sparks– demostrant amb el grup Calamento que es pot ser de Nashville i atrevir-se amb gèneres llunyans amb mesura i convicció; Kiki Morente evocant la figura, molt lligada a Vic, del seu pare; i Alba Carmona fent-se valer en solitari després d’haver deixat enrere Las Migas.
Abans que Clara Peya estrenés un disc per al qual hi ha força expectació (Estómac) i, a les veles fora de l’Atlàntida, la coreana Lee Heemoon posés la nota exòtica d’aquesta edició, els visitants del Mercat van poder tastar dues delicadeses: Toti Soler amb Gemma Humet (que aquesta tardor publicaran el seu primer disc conjunt, Petita festa, amb versos de Papasseit, Marçal, Brel, Brassens i, evidentment, Ovidi Montllor) i Marc Parrot, que en tres passis –entre ahir i dimecres– en una diminuta vela, qualificada per ell mateix com a “refugi mental”, va defensar els seus nous temes en format de trio i una posada en escena plena de sorpreses i bon gust. Un esforç per reconsiderar la relació entre públic i artista en què es demostra que és possible viure un concert sense estar pendent del mòbil.
Els premis Alícia
No tot, però, va passar dalt dels escenaris, ahir a Vic. A la tarda, l’Acadèmia Catalana de la Música, amb Gerard Quintana al capdavant, va presentar la primera edició dels premis Alícia (homenatge a la pianista Alicia de Larrocha però també a la creativitat i esperit crític d’Alícia al país de les meravelles), previstos per al pròxim mes de juny i que, defugint fórmules convencionals, serviran per reconèixer trajectòries i projectes socials i educatius. “Més que basar-se en la dinàmica del mercat i en la promoció directa de les coses que passen, destacaran el valor de projectes que incideixen en els objectius comuns del sector, que, al cap i a la fi, són objectius absolutament socials”, va dir Quintana dels nous guardons.
D’altra banda, Els Pets van revelar més detalls del seu nou disc, del qual poca cosa se’n sabia més enllà que la producció anava a càrrec d’El Petit de Cal Eril. Es dirà Som, es publicarà el 19 d’octubre en quatre formats –CD, vinil, digital i USB–, el començaran a rodar dos mesos després al Gran Teatre del Liceu i recull temes amb els quals el veterà grup de Constantí, en paraules del seu cantant i compositor, Lluís Gavaldà, ha anat a cercar “l’essència de la cançó”.