Cinema

La maledicció dels Kennedy

El film ‘L’escàndol Ted Kennedy’ recrea l’accident que va apartar de la política el germà petit de JFK

“Els Kennedy van patir grans tragèdies, però també van tenir molts privilegis”, diu John Curran

Diver­ses tragèdies fami­li­ars, entre les quals des­ta­quen els assas­si­nats de John Fitz­ge­rald (1963) i Robert (1968), han popu­la­rit­zat l’expressió “la male­dicció dels Ken­nedy”. John Cur­ran (Nova York, 1960), direc­tor d’El vel pin­tat, aborda un dels inci­dents inclo­sos en la llarga llista de desgràcies fami­li­ars a L’escàndol Ted Ken­nedy, pel·lícula estre­nada ahir als cine­mes: el germà petit de JFK va tenir un acci­dent de cotxe a Chap­pa­quid­dick (Mas­sac­hu­setts) que va posar fi a la vida d’una col·labo­ra­dora i a les seves pos­si­bi­li­tats com a pre­si­den­ci­a­ble dels Estats Units.

“Van pas­sar mol­tes tragèdies a la família i em sem­bla que real­ment van tenir una ratxa dolentíssima”, va expli­car John Cur­ran en el BCN Film Fest de l’any pas­sat, en una entre­vista a El Punt Avui. “Però van tenir també un munt de pri­vi­le­gis al llarg de tota la seva vida. John F. Ken­nedy de nen no sabia que Amèrica havia pas­sat per la Gran Depressió, no ho havia expe­ri­men­tat.”

L’escàndol Ted Ken­nedy, que s’estrena també sub­ti­tu­lada en català, recrea l’acci­dent que va tenir lloc després d’una festa en què Ted (l’actor Jason Clarke) va beure molt. Amb el seu cotxe, va sor­tir de la car­re­tera en un pont i va caure a l’aigua. En estat de xoc, va tri­gar nou hores a avi­sar la poli­cia. La seva acom­pa­nyant Mary Jo Kopechne (Kate Mara) va morir ofe­gada dins el cotxe. La família Ken­nedy va inten­tar tapar l’escàndol, però va aca­bar afec­tant la seva tra­jectòria. “No va aca­bar la seva car­rera política, que va durar qua­ranta anys –opina John Cur­ran–. Va pro­moure unes tres-cen­tes lleis als Estats Units, va tenir bas­tant èxit com a sena­dor. Però crec que aquest acci­dent va evi­tar la pos­si­bi­li­tat que s’arribés a pre­sen­tar com a pre­si­dent.”

John Cur­ran no dubta a cri­ti­car la família Ken­nedy, capaç de men­tir, mani­pu­lar i uti­lit­zar el seu poder per ama­gar coses: “Els Ken­nedy tenen un lle­gat per pro­te­gir, i pro­ba­ble­ment hau­rien pre­fe­rit que no es fes aquesta pel·lícula. Però estem entrant en una època en què sur­ten a la llum algu­nes coses sobre la gent del món de l’entre­te­ni­ment i la política, sobre­tot amb homes que abu­sen de la seva posició.”

La pel·lícula fa un retrat fosc i inqui­e­tant del patri­arca de la família, molt ben inter­pre­tat per Bruce Dern. “He lle­git molt sobre Joseph Ken­nedy –explica–, va ser un home molt poderós en la política nord-ame­ri­cana del dar­rer segle, i va gua­nyar prou diners perquè els seus fills i nets no hagues­sin de tre­ba­llar; el seu acord era que dedi­ques­sin la seva car­rera al ser­vei públic. Joseph era una per­sona molt polèmica, tenia molts ene­mics. I era un pare domi­nant, amb expec­ta­ti­ves altes per als seus fills. Ted vin­dria a ser l’ove­lla negra de la família. Era el dar­rer fill, amb qui tenia menys expec­ta­ti­ves, i de cop i volta va tenir pos­si­bi­li­tats d’arri­bar a la pre­sidència.”

Figura res­pec­tada

Sent el petit de nou ger­mans, nas­cut a Bos­ton el 1932, Ted Ken­nedy va ser sena­dor per Mas­sac­hu­setts durant 47 anys. Va morir el 2009 i Obama va lloar la seva figura en el fune­ral. “Fins i tot els con­ser­va­dors més de dre­tes el res­pec­ta­ven –comenta John Cur­ran– perquè era un dels pocs sena­dors que ente­nien el com­promís i sem­pre tre­ba­llava amb l’altre cos­tat, una cosa que sovint no passa en la política nord-ame­ri­cana.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia