Música

Doble Abras

El cantant va llançar ahir ‘Punt de no retorn’, un disc molt ‘rocker’ i compromès, i avui edita un altre àlbum

“Tenia moltes cançons i, a més, els músics del meu trio, Carlus Ramió i Toni Molina, feia temps que em demanaven un disc més rocker. Així que vaig pensar: per què haig de triar? Tinc el meu propi segell discogràfic i puc fer el que vulgui”, diu el músic bisbalenc Miquel Abras . I el que ha fet no és un, sinó dos discos, que s’han publicat, gairebé de sorpresa i amb només un dia de diferència, llançats pel segell U98 Music –del qual Abras és soci–, després de set discos editats per Música Global des d’Entre mil vidres trencats (2006) fins a La vida en un sospir (2017).

Ahir va veure la llum Punt de no retorn , el seu disc més rocker i compromès. I avui apareix Punt de partida, més pop però també renovador, que va ser anunciat tot just ahir al vespre a través d’un vídeo a les xarxes. Durant el procés de gravació, no s’ha fet cap avançament ni hi ha hagut pràcticament indicis a internet d’aquest doble part. S’ha jugat molt amb “l’antipromoció”. “La gent ja està molt saturada d’informació”, argumenta Abras per explicar el secretisme que ha envoltat el llançament d’aquest dos discos, connectats pels seus títols –“D’un punt de no retorn sempre neix un punt de partida”– i per un concepte gràfic concebut per la il·lustradora Nirvana Jiménez : l’ull de la iguana que apareix a la portada de Punt de partida fa eclosió a la de Punt de no retorn.

Punt de no retorn, que ahir va pujar fins al número 6 de la llista de discos més venuts a iTunes Espanya –per sobre del nou disc pòstum de Prince–, es va gravar a l’estudi Soundclub de Salt, sota la producció de Carlus Ramió, que també és coautor amb Abras de la música dels deu temes del disc, i n’ha fet les mescles i la masterització. Tot el que sona en el disc ha estat gravat per Abras (guitarres i veu), Ramió (baix) i Toni Molina (bateria), un power trio que sona amb la contundència dels Foo Fighters, com ja ho havien insinuat en alguns concerts de la gira anterior d’Abras. Una energia que neix d’uns fets molt concrets, ara farà un any: “La mala llet que em va provocar veure les imatges de la repressió policial de l’1 d’octubre ha estat el motor creatiu per compondre moltes de les cançons de Punt de no retorn. Jo sempre he estat catalanista, però mai no ho havia fet explícit en les meves cançons. Ara, però, tinc molt clar que hem arribat a un punt de no retorn en la nostra relació amb Espanya”, diu Abras. Aquest sentiment s’expressa sobretot en cançons com ara la que dona títol al disc i l’obre, Els teus valors i El primer dia d’octubre. Però també hi ha Em nego a dir que el rock ha mort, que evidentment parla d’una altra cosa. “Amb 41 anys tinc més rock a la sang que mai”, confirma.

Pel que fa a Punt de partida, ha estat produït al seu estudi pel cantautor i músic santcugatenc Albert Solà, que ha gravat pràcticament tot el que sona en el disc, excepte alguns baixos de Ramió, que també s’ha encarregat de les mescles i la masterització. Aquest és un disc “molt fresc i optimista”, amb un concepte més pop i tocs d’electrònica. El disc, que tanca el cercle amb un últim tema titulat Punt de partida, inclou temes d’amor, però parla també de la natura en temes com ara l’inicial Arbres –que sona gairebé com Abras– o de l’energia que transcendeix la mort (Fills del mar). En la nova gira, que encara no té dates, tocarà temes dels dos discos i èxits anteriors, amb Ramió, Solà i el bateria Danko Compta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.