Una veu pròxima

La Fira Mediterrània afronta avui la seva darrera jornada. És una oportunitat per mirar d’identificar la veu que anuncia l’arrencada de l’espectacle i que convida a deixar aparells mòbils i atendre els artistes, en directe. Enguany, el director David Ibáñez s’acomiada del festival. Doncs la veu és d’un exdirector, i conseller de Cultura, avui exiliat a Bèlgica, Lluís Puig. Afinin les orelles: bonica picada d’ullet a un gestor cultural que ha cregut en la cultura popular d’arrel i que ha aplaudit el gir cap a la varietat cultural de la Catalunya mestissa i híbrida d’avui.

A qui se li acudiria construir una coreografia a partir dels elements icònics dels castellers (la faixa, la veu del cap de colla reclamant que la canalla pugi amunt, la verticalitat construïda al terra, vinclant-se com una agulla saludant...)? Aquest és el resultat del premi Delfí Colomé, Pilar de dos, que ahir es va poder veure al pati del Kursaal. En clau de provatura (però ja amb molt material calent per afrontar el disseny final d’un espectacle), Júlia Farrero va presentar ahir a la tarda, a la plaça Major, els vincles que ha trobat entre la seva disciplina del trapezi i les teies, que baixen cremant la nit de Sant Joan, Pirineu avall. Teia té una qualitat de moviment i equilibri net sense floritures. Ella camina sobre els encenalls dels troncs que envolten la pista, mentre sent l’opinió d’un artesà construint teies, i reconeixent que l’acte pagà, però espiritual alhora, té avui un punt de comercial perquè es programen per atendre els visitants captivats pel foc i la natura de la Vall de Boí.

També ha convidat a experimentar més enllà. Com Juan Carlos Lérida, que ha investigat durant uns dies dins d’un taller per crear un espectacle de flamenc entre cotxes esventrats i procurant integrar el so, l’olor, el pes, d’aquests espais de treball silent. Per cert, divendres, hi va haver un accident a la pista. La base des d’on feia acrobàcies la companyia Yifan (Gritando sin hacer mucho ruido), mal fixada, es va descavalcar i l’artista va caure al buit: es va trencar el colze. Impossible, continuar. Avui, molt més, amb noves gravacions de l’exconseller. Es pot aplaudir una veu en off?