“A Catalunya la jota és un element de la tradició indiscutible”

L’objectiu principal és donar veu a totes aquelles persones i entitats que fan d’aquesta praxi musical, tan present als territoris de parla catalana, un element viu i articulador de la identitat i una expressió de sentiments que van molt més enllà de la festa. Aquests sentiments evoquen un passat, un present i fins i tot un futur generacionals i empenyen la continuïtat d’aquest gènere en les seves diverses formes. Un altre objectiu és abordar el debat sobre aquesta expressió tan polièdrica de la cultura popular des de diversos punts de vista i a través del relat d’experiències arreu d’aquests territoris. Com a element festiu patrimonial d’interès cultural, volem potenciar-la i donar a conèixer al públic general una mica més de la seva història, la seva evolució, el fet identitari, la funció i l’ús actual de la jota i també contribuir a la seva preservació, tot respectant les dinàmiques socials que el fan un element viu.

Aquest és el primer congrés sobre la jota pròpiament dit. L’any 2002 va haver-hi una jornada sobre la jota als Països Catalans, en un format més reduït. A partir de l’experiència d’aquest primer congrés es podrà preveure’n la continuïtat, la periodicitat i la itinerància, però ja t’avanço que tenim més de 170 inscripcions i participació fins i tot internacional. Estudiants, investigadors, docents, intèrprets, balladors, compositors i un ampli ventall de perfils es donaran cita al congrés per a realitzar-hi les seves aportacions.

Aquest és un dels temes que s’analitzaran i debatran a fons al congrés. La percepció general que hi ha de la jota no sol correspondre amb la realitat amb què és viscuda en moltes zones de Catalunya. Durant molt de temps la jota s’ha vist com un element cultural fins i tot invasor a l’ombra de l’hegemònica sardana i no s’ha correspost amb l’imaginari col·lectiu de catalanitat. Però la realitat és una altra. A més, fora d’aquesta dimensió estètica, hem d’admetre que la jota és un fenomen de caràcter compartit i que traspassa fronteres administratives. Les línies autonòmiques no són impermeables als processos i les dinàmiques socials. Les concomitàncies en tot el conjunt d’aquesta pràctica entre territoris també abasten la seva dimensió lingüística. En definitiva, estem parlant d’un element compartit.

Entorn el fenomen de la jota, com de qualsevol altre, podem recordar noms i vides que ens arriben a través de l’oralitat, de la literatura musical i altres fonts que genera el seu estudi; podem tenir constància de processos socials i fins i tot de fets concrets en la història que ens confirmen la presència d’aquest fet cultural, les seves formes de transmissió, la seva evolució, etcètera. Però saber quan comença a sonar, determinar l’origen de qualsevol expressió de la memòria col·lectiva, és un objectiu gairebé inabastable. En el primer eix del congrés tractarem dels aspectes històrics de la jota i parlarem de la seva arribada a les Terres de l’Ebre o a les comarques gironines.

Hi ha una forta tradició, per exemple, a les Terres de l’Ebre, terra de cruïlla amb Aragó i la comunitat valenciana, però la presència de la jota s’estén a tot Catalunya, a les illes Balears i fins i tot a Occitània. En general, la jota és viva molt més enllà del reflex dels processos de folklorització que hem viscut en diferents etapes, i les seves formes són molt diverses. A Catalunya és un element de la tradició indiscutible.

En la jota hi ha elements que són característics i que li donen unitat i la identifiquen, com ara el ritme ternari i el sistema d’acords, així com elements compartits, ja sigui per proximitat o per un altre tipus d’influència com ara migracions, modes, tendències, etcètera. Però també té moltes variants. Cada població pot tenir el seu pas de jota i les seves coreografies particulars. Cada generació o cada comunitat pot donar més èmfasi a la cançó improvisada, al ball o bé a un conjunt d’elements que conformen una tradició concreta i pròpia. Dins d’un mateix territori pot haver-hi tanta diversitat que apropar-se a totes les formes de la jota és una tasca àrdua. Al congrés parlarem tant d’aquesta diversitat com també dels aspectes que la unifiquen a l’eix 2, «Aspectes identitaris i de patrimonialització de la jota».

La jota cantada i improvisada és molt viva a diversos territoris, sobretot a les Terres de l’Ebre i a València. L’ofici de cantador no només es manté, tant seguint el rastre de les seves icones com introduint segells personals que el fan evolucionar, sinó que a més es transmet a través de generacions. Els cantadors actuen en esdeveniments públics i privats, festes tradicionals... Molts són docents i molts també tenen discs editats. Sílvia Ampolla, Guardet lo Cantador o Mateu Matas Xurí ens faran una mostra de jota improvisada durant tot el congrés, concretament a les “Cantclusions”, on els músics prendran com a referència tot el que s’ha succeït al llarg del debat per a construir els seus versos.

Depenent dels llocs, dels contextos, de les influències, de les tendències i dels recursos de què s’ha disposat en alguns moments de la història, es poden utilitzar “tradicionalment” instruments molt diferents, com ara la guitarra, el guitarró, el llaüt, la trompeta, la trompa, la dolçaina, les castanyoles i també acordions. No hem d’oblidar tampoc els nous usos de la jota que es reinterpreta a través de la fusió i l’aprofitament de les noves tecnologies que donen pas a nous estils i formes de consum.

La jota és un cant viu que pot tenir diverses funcions, tant de salutació i enaltiment de persones o autoritats com de crítica i reivindicació. Alguns grups i cantadors han utilitzat aquest recurs i han entrat a formar part dels circuits comercials, amb la qual cosa la jota ha anat prenent més importància en l’aspecte mediàtic i de consum. En l’eix 3 del congrés, “Usos i funcions de la jota”, tractarem d’alguns aspectes relacionats amb aquest punt.

Les polítiques entorn el patrimoni cultural també han donat empenta i reconeixement com a pràctica identitària a la jota quan, com hem comentat abans, es veia enfosquida per altres gèneres hegemònics. A poc a poc es va avançant en recuperar els valors populars del territori i es va posant cada cosa en un lloc on té la importància que ha de tenir. La realitat és múltiple i polièdrica i cada cosa té el seu valor propi. Pretendre identificar el país amb una sola expressió popular seria un error i seria una forma de simplificar la representació a un sol element que empobreix i uniformitza.