Ni Broggi ni dones

Espectacles que relativitzaran l’espai i el temps. Aquesta és la columna vertebral de la temporada vinent a la Biblioteca de Catalunya, que gestiona La Perla fa una dècada i mitja. Després de la tercera reposició de Bodas de sangre durant el mes de setembre, la temporada arrenca aquest dijous amb Una iliada, estrenada dissabte passat al Temporada Alta. Oriol Broggi, director de La Perla, no serà aquest curs a la Biblioteca de Catalunya. També hi ha una altra sonada absència: cap directora i autora (si s’exceptua la dramatúrgia que Lisa Paterson va fer amb Denis O’Hare del clàssic grec) present en una temporada en què es fa més necessari que mai una reclamació de donar camí a noves veus (principalment de dones).

El programa respira to Perla 29: espectacles amb un pes dels actors molt fort. I en què l’espai tan insòlit es transformi a favor de l’espectacle. Ben bé seguint les màximes de Fabià Puigserver en el seu Teatre Lliure original. Però, més enllà d’un repertori aparentment conegut, es decanten per peces valentes, amb un to contemporani inequívoc.

Si Sandra Monclús va aixecar amb el seu equip de fa una dècada La màquina de parlar(fins aquest dijous al Maldà), ara es torna a aixecar una producció del 2004: 4D òptic, que va significar el bateig de Javier Daulte a Barcelona. Va ser una producció emblemàtica. Els actors encara es troben per Nadal com si fossin una família, exemplifica l’actriu Nora Navas, que aclareix, “fa qunze anys volíem ser argentins, ara ja no. Creiem molt més en el nostre teatre.”Daulte durant aquest temps ha aixecat dues produccions d’aquesta obra.

Julio Manrique s’estrena de director a la Biblioteca de Catalunya (fins ara només hi havia fet d’actor). Ha triat La reina de la bellesa de Leenane, de Martin McDonagh. Ara fa poc s’ha repescat de la mateixa trilogia La calavera de Connemara a la Villarroel. Manrique es deixa persuadir per l’ambient rural irlandès (molt típic a La Perla gràcies a les adaptacions de La presa i Translations/ Traduccions de Brian Friel a càrrec de Ferran Utzet) que hi suma imatges de Tarantino. També s’estrena com a director Sergi Belbel. El primer cop que va entrar per veure L’home de la flor a la boca va pensar “tant de bo la sala duri molts anys” (per ara, la Biblioteca manté un acord de mantenir-s’hi fins a la seva reforma, que es preveu ”un horitzó lluny”, indica Broggi). Si l’any passat Belbel (el que més èxits ha tingut a la Sala Gran del TNC) va debutar a la Flyhard, ara ho fa a la Biblioteca. Presenta Això ja ho he viscut, l’adaptació de I have been Ther Before, de John B. Prestley. Correspon a la mateixa trilogia que la celebrada Els temps i els Conway. Si aquest títol és conegut per la producció de Mario Gas i sovintegen en les produccions amateurs com la de Truca un inspector que també ha dirigit fa uns anys Josep Maria Pou al Goya (2011), el que ara es presenta és inèdit a Catalunya.

El projecte de La Perla 29 a la Biblioteca ha ofert primeres oportunitats a debutar professionalment. Com va ser als llavors ajudants de direcció de la companyia Pau Carrió o Ferran Utzet. Carlota Subirós va desenvolupar una part del seu treball de directora en la primera etapa. O al 2011, van obrir el ventall a nous autors a partir d’un taller de teatre amb postgraduats de 20 a 30 any que van presentar espectacles com Tonio, el poeta (i que van destapar carreres d’actors com Aina Ripol, Enric Auqué o Sara Espígul).

Sí que repeteix el cicle Filosofia i teatre que coorganitza amb La Maleta de Portbou i que té el suport de la Fundació Banc Sabadell. Josep Ramoneda reivindica la connexió natural dels dos mons, des de la Grècia clàssica, i conviden, a partir de lectures dramatitzades i a conferències, a vincular-les. Serà del 8 al 10 de novembre. Fruit d’aquest cicle de l’any passat neix Un, ningú i cent. Laura Aubert i Marc Rodríguez traslladen en un diàleg còmic a partir d’un text de Pirandello en què un protagonista es debat qui és ell i com el veuen els altres.Broggi ha cedit l’espai a directors i companys d’escenari que sintonitzen amb l’ambient Biblioteca.A la falta de Broggi, tambe es perd un grup estable d’actors de la companyia (que marxen amb el director a les produccions programades al TNC, per exemple). Broggi entén que els directors han de tenir llibertat per poder fer els seus repartiments. És cert que molts hi coincideixen: Laura Aubert, Nora Navas, Eduard Farelo, Marissa Josa o Ernest Villegas figuren en les diferents produccions d’aquest curs.