De pescador a pirata

David Martín (Barcelona, 1970) fa vuit anys “era un executiu amb corbata” que s’empassava “tres ansiolítics cada dia”, confessa. Va fer un cop de timó –mai més ben dit– a la seva vida i ara es dedica a escriure, és professor de ioga i li encanta navegar. “El relaxament que assoleixo navegant només és comparable al de després d’una classe de ioga, però dura.” Per això agraeix un premi com el Nèstor Luján de novel·la històrica –dotat de 4.000 euros– “perquè em demostra que vaig per bon camí”.

Publicada per Columna, El pirata de cala Morisca s’inicia el 1779 i narra la història d’Amat Vidal, un jove pescador de Sitges enamorat de la Vinyet. I del mar. Lord Templeton, un noble anglès, es queda la noia per cobrar un gran deute familiar. Vidal, fruit de l’atzar i de l’ímpetu, acabarà enrolat en un vaixell pirata.

L’escriptora Maria Carme Roca, com a portaveu del jurat que va triar l’obra de Martí entre les 26 presentades, va declarar que “és una novel·la d’aventures, però també d’amor, i, sobretot, és un cant a la llibertat”. Roca també en va destacar la rigorosa documentació, la prosa elegant i els valors del protagonista, “que potser no és un heroi, però quan li toca assumir aquest paper l’interpreta a la perfecció”.

L’editora Glòria Gasch va subratllar el realisme mariner, perquè ella, com Martí, també navega. “A més, és una obra amb molt de ritme i bons girs i, tenint en compte això, podria emmarcar-se en el format de crossover per a adolescents i adults.”

Martí va deixar de ser un executiu, experiència que narra a El guerrer adormit, però alguna rèmora arrossega, perquè va parlar del món dels pirates i de la seva obra ajudant-se d’una extensa presentació de Power Point, pràctica, però, poc habitual.

És un autor bàsicament de novel·la històrica, com ho demostren els seus títols: La metgessa de Barcelona, El caçador de bruixes, Les dones sàvies de la muntanya i Les bruixes d’Arnes. Precisament va reivindicar aquesta localitat de la Terra Alta perquè, de petit, és on va llegir les grans obres d’aventures de Verne, Salgari, Stevenson, Conrad i, ara, Patrick O’Brian i Pérez Reverte, entre d’altres.

Quatre punts històrics suporten la trama d’El pirata de cala Morisca: el Decret de Lliure Comerç amb Amèrica del 1778, el tràfic d’esclaus, la pirateria al Carib i la Guerra d’Independència americana. A banda, tot de referents sobre pirates, corsaris, bucaners i filibusters, en què sovint desmenteix tòpics i aporta altres visions.

“He recollit tot aquest imaginari popular i li he donat la volta per escriure una novel·la amb què he volgut homenatjar els clàssics de la literatura d’aventures”, afirma David Martí, que primer es documenta a fons i, després, escriu tot seguit.

Al El pirata de cala Morisca trobem una recreació històrica temporal de pocs anys, però geogràficament àmplia –de Sitges a Amèrica–, part de la història de la pirateria, tot de sensacions versemblants relatives a la navegació, un protagonista que dona per a una segona part, la seva estimada i un dolent i els seus sicaris, “perquè també hi ha el component dramàtic de la venjança, una mica a la manera d’El comte de Montecristo”. I tot en 300 pàgines amb una maquetació generosa que fa que sigui de molt bon llegir. Déu n’hi do.