Ja han tocat a la Copa

Els Amics de les Arts ja van tan­car a Girona la seva gira ante­rior, la de Només d’entrar hi ha sem­pre el dino­saure, amb un con­cert que va tenir lloc al Tea­tre Muni­ci­pal el 25 de setem­bre del 2015, acom­pa­nyats per la Dream Big Band de Vicens Martín. Dos anys i un mes després, el grup va cloure diu­menge la gira d’Un estrany poder també a Girona, però en un esce­nari ben dife­rent, el de les bar­ra­ques de la Copa, en una nit que van com­ple­tar els oso­nencs i hiperbòlics Obe­ses, legítims Fills de les estre­lles.

Es podria argu­men­tar que Els Amics de les Arts tan­quen les gires a Girona per como­di­tat: la mei­tat del grup –Joan Enric Bar­celó i Fer­ran Piqué– viu a la ciu­tat, així que un se’ls pot ima­gi­nar reco­llint els ins­tru­ments al final del con­cert i anant a casa a peu, per començar les vacan­ces com més aviat millor, després d’haver fet més de vui­tanta con­certs des que van pre­sen­tar ofi­ci­al­ment Un estrany poder, el 30 d’abril del 2017 a les esca­les de la cate­dral de Girona, dins del fes­ti­val Stre­nes. Ben mirat, encara no han començat les vacan­ces. Han tan­cat la gira pròpia­ment dita, però tenen en pers­pec­tiva una doble bola extra: la pre­sen­tació del seu Symp­ho­nic Pro­ject al Palau de la Música Cata­lana, el 23 de novem­bre, pre­ce­dida d’un assaig amb públic, el dia abans al Tea­tre-Audi­tori de Sant Cugat. Que­den poques entra­des a la venda.

En resum, no han aca­bat la gira a Girona per como­di­tat ni per mar­xar de cre­uer l’endemà. Pot­ser hi ha una inter­pre­tació més simbòlica. Per a qual­se­vol músic gironí –fins i tot si és de Vidre­res, com Bar­celó, o de Banyo­les, com Edu­ard Costa–, tocar a la Copa és una meda­lla que cal pen­jar en el currículum, encara que sigui en una nit freda com la de diu­menge. Durant l’última dècada, Els Amics de les Arts han tocat en tea­tres, audi­to­ris i fes­ti­vals de pres­tigi i pres­ta­ci­ons tècni­ques impe­ca­bles. Però mai fins diu­menge ho havien fet a la Copa.

I en una nit tan espe­cial per al grup van des­fi­lar, en poc més d’una hora i mitja, energètiques inter­pre­ta­ci­ons de Mon­si­eur Cous­teau, L’home que dobla en Bruce Willis i L’home que tre­ba­lla fent de gos, Les meves ex i tu, Loui­si­ana o els camps de cotó, Ciència-ficció, Ja no ens passa o 4-3-3, con­vi­vint amb les més recents Les coses, El seu gran hit, 30 dies sense cap acci­dent o Pri­mer en la línia suc­cessòria, dedi­cada a una pare­lla de les pri­me­res files. Com­ple­men­tant la bona feina del Punt lila, Bar­celó va intro­duir Jean-Luc recor­dant que la Copa és “un bon puesto” per anar a la recerca d’un sí, però “només sí és sí”.

I tor­nant al que dèiem abans: ara Els Amics de les Arts ja poden dir que han tocat al Liceu... i a la Copa.