De quin color és la pell de Déu?

Un col·lectiu d’actors i actrius negres denuncien que els han tornat a fer invisibles a Àngels a Amèrica perquè no s’ha contractat un actor negre en el paper de Belize, com especifica Tony Kushner. Tenen el dret de reclamar més espai perquè aflori la diversitat del carrer als escenaris, que com altres fets (tap generacional, poca presència de les artistes en direccions...) estan generant un debat necessari. Però el teatre és la capacitat d’interpretar més enllà del color de la pell. Perquè fer-ho, en la majoria dels casos, els estigmatitza més: un esclau, un negre, una serventa, una dominicana, són tòpics que cal expulsar pel bé de la normalització. L’art s’atreveix a superar l’edat, el gènere... sinó potser seria justícia sociològica, però no teatre. Volem més casos com el de Babou Cham fent de Manelic!