Mapes emocionals

Un arquitecte és, per damunt de tot, un artista. Es fa difícil entendre la seva creació sense capbussar-se en el seu món o univers particular, ja sigui amb aportacions en els àmbits de la pintura, l’escultura o la filosofia. Vincenzo Carmenati (1931-2015) no n’és una excepció. Aquest arquitecte italià, vinculat a Platja d’Aro durant quatre dècades i amb una intensa carrera internacional, va bastir una obra en què, i com valora la seva filla Emanuela, l’arquitecte va acabar per deixar pas a l’escultor. Ara, la seva obra escultòrica es mostra a l’exposició Maqueta d’emocions, que es pot veure al castell de Benidormiens, a Castell d’Aro, fins al 25 de novembre.

Vicenzo Carmenati solia definir la seva obra arquitectònica com a “escultures habitables”. “No tractin de reconèixer alguna cosa del quotidià en el que aquí s’exposa. Són simplement excuses sinceres per vestir, sense més justificacions, emocions i sentiments que he viscut”, deia sobre les escultures. És dona, doncs, un meravellós llenguatge bidireccional: de l’obra arquitectònica a l’escultòrica i viceversa. La seva neta Paola fa un pas més enllà i defineix les creacions escultòriques de l’avi com a “mapes emocionals”. Estem davant un treball fet al seu taller amb diversos materials, però especialment amb fusta, i que en moltes ocasions són motlles precedits per estudis cromàtics, càlculs matemàtics, fugues de llum i perspectives.

Generositat

Segons Emanuela Carmenanti, el seu pare era un arquitecte que projectava perquè la gent en gaudís, per, des de la generositat, generar espais de llibertat: “Però fent escultures, dibuixos i escrits era un altre home. Realment, era una persona que podia passar com a extravertit perquè era molt sociable, però també era molt reservat. Crec que li faltaven paraules per expressar el que sentia i vivia. Era una persona molt perfeccionista i exigent, i quan la paraula no era prou potent perquè es pogués expressar, llavors sortia el seu torrent creatiu íntim i dibuixava o feia escultures.”

De Milà a Platja d’Aro

Carmenati és reconegut especialment com a arquitecte i dissenyador i per la seva estreta vinculació amb Platja d’Aro. Nascut a Milà, va destacar com a alumne universitari brillant de la facultat d’arquitectura del Politècnic de Milà. El seu rector, Pierro Portaluppi, va promocionar-lo com a promesa de l’arquitectura, animant-lo a completar el seu recorregut professional a Amèrica del Sud, on va arribar, a Caracas, l’any 1956, després d’haver iniciat activitat prèviament a Milà amb el despatx Carmenati-Bocconi. A Itàlia, havia fet projectes arquitectònics diversos: l’edifici Expo Fiat per a la Fira de Milà, la seu de Liquigas, diverses urbanitzacions o terres i parets de ceràmica per a Italceramica. A Caracas, va ser nomenat conseller artístic de la nunciatura vaticana i assessor tècnic i artístic de l’ambaixada italiana. L’any 1960, va retornar a Itàlia, però amb col·laboracions a Sao Paulo, Brussel·les, Nova York i París.

És en aquest context cosmopolita que, en la dècada dels seixanta del segle passat, entra en contacte amb Platja d’Aro per realitzar la discoteca Maddox de Platja d’Aro, que Oriol Regàs albirava com el nou Boccaccio a la Costa Brava, la urbanització Els Pins a Treumal, l’edifici Roud Store i el primer projecte de Port d’Aro.