El mirall de les hipocresies burgeses

Quan la festa s’acaba, també ho fa la farsa. “Ets feliç amb mi?”, pregunta la núvia al nuvi, en un escenari amb les restes de la pretesa alegria i presagi del que ha de venir: la taula desballestada, desvestida de gala; com la núvia, a terra, en un plor desconsolat, després d’escoltar la resposta del nuvi, carregada d’alcohol i de duresa i violència.

Els casaments actuen com a perfectes miralls de les hipocresies. A taula, entre familiars i desconeguts, amb somriures de conveniències i copes de vi, el món de les aparences es fa present en forma de cotxes fabulosos i de feines de somni; Audi del 2001 o un treball a l’estranger, a Suècia, a Ikea. Tot sigui per impressionar.

El director lituà Oskaras Korsunovas va tornar un any més al festival Temporada Alta , amb el seu particular llenguatge escènic amb aquesta adaptació d’un dels primers textos de Bertolt Brecht, El casament dels petitburgesos (1919). L’alegria i innocència de la germana petita de la núvia, que rep el públic a l’inici de la funció , contrasta amb un final agredolç. La comèdia que escriu Bertolt Brecht, Korsunovas la tamisa amb dosis d’histrionisme, concebent una celebració sense sofisticació, amb vestits de núvia de lloguer a 300 euros, i on les impostures dels que seuen a taula es perceben a cop d’ull. Quan un amic de la germana petita glossa el casament com una festa a la virginitat de la núvia, les caretes cauen de cop. Borratxos, enfadats i cansats, descobrim uns nuvis que han fet Pasqua abans de Rams, o un oncle tan bonifaci com maltractador o l’amic pinxo que ha vingut amb ganes de baralla.

Korsunovas, amb sàtira i crueltat disfressada d’arròs i confeti, aconsegueix fer-nos sentir incòmodes davant del mirall.