Classe magistral sobre el moviment precís

La coreògrafa Pina Bausch (1940-2009) interpel·lava els ballarins, demanant-los moviments a partir de conceptes varis com “diumenge de missa a Wuppertal” i “gestos infantils”. Els ballarins executaven “petites frases”per formar una escena que Pina Bausch deconstruïa. Amb exigència i rigorositat però també delicadesa i correcció alhora de plantejar canvis i mostrar la seva desaprovació. La professora depurava fins quedar-se amb allò essencial; a vegades un braç ondulant. Frustrant.

Ho reconeixia la que va ser ballarina solista durant més de vint anys de la companyia Tanztheater Wuppertal, Cristiana Morganti a Moving with Pina , que es va estrenar dissabte al festival Temporada Alta ; molt més que una classe magistral sobre el procés de creació en la dansa. Pensada com una conferència, Morganti va relatar i ballar la relació que s’estableix entre un mite de la dansa expressionista com Pina Bausch, hermètica, i els seus ballarins. Cristiana Morganti va realitzar un exercici de creació i d’estil que també és un homenatge al mestratge. Amb un italià dolç i murri, que contrastava amb la mentalitat germànica dels ensenyaments de Pina, Cristiana Morganti va desgranar anècdotes –de vacances a París i sense telèfon, Pina la localitza per dir-li que ja té vol per l’endemà ser a Lisboa i suplir una emergència– i va repassar muntatges històrics com Le Sacre du printemps (1975), en el qual el moviment precís surt amb la força de l’emoció i així ho sent el ballarí. I sobre la composició inicial, a partir dels “gestos infantils”, amb la complicitat d’un senyor del públic, Cristiana Morganti va demostrar que, amb l’expressivitat facial i corporal, es pot ballar també una dansa de seducció.