El Teatre Lliure es queda a zero

Si hem de jutjar per la votació dels espectadors dels premis Butaca la temporada del Teatre Lliure (amb espectacles com El metge de Lampedusa i Sis personatges, i prop de 100.000 espectadors programats), es queden drets i de cara a la paret: l’enuig del públic amb la crisi del Lliure continua en ferm. Si Guillem Albà va fer una picada d’ullet mordaç a Catalunya aixeca el teló, ara els critiquen, també amb una tendra ironia, fins i tot l’Àngels a Amèrica. Toca tenir paciència. El Lliure, un dels equipaments que acabaven acaparant els premis principals dels últims anys (al costat dels de La Perla29 i, en menys grau, del TNC), es va quedar sense ni un sol Butaca en la gala de dilluns al Teatre Auditori de Sant Cugat del Vallès. Els premis van celebrar la 24a edició en un espai que tot just ha complert els 25 anys d’història.

La gran triomfadora de la nit (tan imprevisible que tothom ho celebra) va ser A.K.A., un petit muntatge adreçat a públic jove i adults i que manté la fórmula d’un altre treball de molt valor, Ricard de 3r. L’espectacle A.K.A. està de gira (el 7 de desembre va a la Sala Petita del Kursaal) i abans de Nadal fa dues setmanes a l’Espai Lliure. Va guanyar com a espectacle de petit format, però també va rebre premi la interpretació de l’únic actor, la direcció i, fins i tot, el text. El teatre és un esport de sacrifici, i el fet que, per una vegada, una peça produïda a la Flyhard s’endugui el mobiliari sencer satisfà globalment.

L’altra gran protagonista de la nit va ser Marta Angelat, que va rebre el premi honorífic. Va apel·lar al treball, a la il·lusió i també a uns temps en què correspon a les dones governar equipaments artístics, però també tenir feines en direccions, autories i escenografia, a més de les habituals de vestuari, denunciava l’actriu i directora. De manera similar s’expressava l’actriu Agnès Mateus, guanyadora en la categoria de noves dramatúrgies amb Rebota, rebota y en tu cara explota: “Homes, poseu-vos les piles!” (fins i tot algun presentador es va pintar l’etiqueta #seractriués, amb què es denuncien les situacions masclistes a l’escenari i a la sala d’assaig.

Si l’any passat els discursos més encesos van ser per denunciar la situació política, enguany el debat sobre la presència de la dona, l’abús denunciat per actors i actrius de Jan Fabre i la dificultat dels joves artistes per emergir en les cartelleres menys alternatives van dominar els discursos d’agraïment. Sí que es va voler recordar el conseller de Cultura exiliat a Brussel·les, Lluís Puig, com un dels artífexs de Fira Mediterrània (A vore va rebre el premi Butaca de dansa). La consellera de Cultura, Laura Borràs, ho va aplaudir des de la platea. També els dos membres de Teatre al Detall (com ja van fer en els Premis de la Crítica) van voler recordar els fills i filles dels presos i exiliats en rebre el Butaca al teatre familiar per l’adaptació del conte La nena dels pardals. Ferran Utzet, director de l’espectacle Sopa de pollastre amb ordi (aspiraven a vuit nominacions i al final només van rebre el Butaca a l’espai sonor, per a Damien Bazin, i el Butaca al millor espectacle), no es va estar d’aprofitar l’últim discurs de la nit per denunciar-ho: “Vivim en una anomalia, [amb presos polítics i exiliats criminalitzats per una idea] que jo comparteixo.” I hi afegia que qui ho denuncia és un país encapçalat per una “monarquia probablement corrupta”.

Els Butaca són uns premis molt celebrats pel sector. Els impulsen Glòria Cid i Toni Martín, gairebé heroicament. La idea se’ls ha anat fent gran fins a tenir tota una jove orquestra a l’escenari. Difícilment s’ho haurien imaginat. El que també era difícil de concebre és que algun cop els del Lliure en sortissin buits de guardons. Fent un recompte ràpid, el 2017 en van obtenir set; el 2016, tres; el 2015, set; el 2014, quatre; el 2013, tres...