Cultura popular

VALENTÍ SERRA

PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ D’AGRUPACIONS DE COLLES GEGANTERES DE CATALUNYA

“La manca de portadors és el greu problema del món geganter”

En Treball i na Cultura celebren avui, al parc del Tibidabo, 30 anys. Ells són els gegants de la Federació d’Agrupacions de Colles Geganteres. El seu president analitza el moment que passen

Quin era l’objec­tiu a l’hora de crear una agru­pació de colles gegan­te­res?
L’agru­pació es va crear l’any 1984, a Sallent, amb 27 colles, per tro­bar una manera d’orga­nit­zar-nos. I des de lla­vors no ha parat de créixer. L’any 1985 van idear la ciu­tat gegan­tera, que va ser Sallent mateix, i l’any 1988, els gegants de l’agru­pació, en Tre­ball i na Cul­tura, que aquest any en cele­bren 30, i que es van estre­nar a Mont­ser­rat . Ara, una de les prin­ci­pals coses en idear l’agru­pació va ser el sis­tema de tor­nar visi­tes, és a dir, que les colles es tor­nen les visi­tes i així el cost econòmic de les tro­ba­des no és tan fei­xuc. I encara fun­ci­o­nem així.
I com arriba vostè al món dels gegants?
Jo vaig entrar en aquest món a la ciu­tat gegan­tera de Sant Celoni, l’any 1989, col·labo­rant amb la colla gegan­tera de Man­resa. Però la meva intenció era crear els gegants del barri del Poble Nou, a Man­resa, cosa que vam fer l’any 1990.
Però, que l’atreia?
Quan jo era petit, al barri hi havia unes esca­les gegants que por­ta­ven als dipòsits d’aigua i quan sortíem de l’escola sem­pre hi anàvem. Però com que les esca­les eren gegants no hi podien pujar i ideàvem mane­res de fer-ho... i a mi, de petit, em va que­dar aquesta fas­ci­nació pels gegants. I d’aquí a col·labo­rar en una colla, pri­mer, i a l’agru­pació, després.
I com van ser aquells temps?
Jo hi vaig entrar com a moni­tor de ball de gegants i, després, hi vaig for­mar la voca­lia del Bages-Ber­guedà, que eren unes 45 colles... ara mol­tes d’elles estan tan­ca­des i els gegants no sur­ten a ballar.
Quina és la funció de l’agru­pació, quins ser­veis dona?
D’entrada, ara fa tres anys ens vam con­ver­tir en fede­ració per temes legals. Donem el ser­vei d’asse­gu­rança per a totes les colles, ges­ti­o­nem la ciu­tat gegan­tera –el plat més fort–, la fira del món gegan­ter, el con­curs de ball de gegants, el con­curs de foto­gra­fia..., i res­po­nem a les inqui­e­tuds de qual­se­vol mena que tenen les colles. A més, hi ha un cos de moni­tors per a les colles que ho dema­nen, per aju­dar a mun­tar una core­o­gra­fia, a por­tar els gegants, etcètera. També hi ha semi­na­ris específics, com els que fem ara de música.
La música és clau.
Sí, la música és molt impor­tant. I actu­al­ment a les cer­ca­vi­les hi ha massa soroll... S’ha de tre­ba­llar perquè a les cer­ca­vi­les de gegants hi hagi música de gra­lles cohe­rent, no aquesta mena de batu­ca­des que hi ha ara... L’agru­pació no pot dir que no a ningú en les cer­ca­vi­les, però podem acon­se­llar que la música sigui tra­di­ci­o­nal... La història dels gegants ens diu que al prin­cipi, quan sor­tien els gegants, hi ana­ven els pro­fes­sors de Cor­pus, amb un fla­biol, i això encara es fa en alguns segui­cis. O sonava una música suau de gra­lla, i és per on s’ha d’anar... Si no, es perd la part musi­cal d’aquesta cul­tura. Les batu­ca­des fan que no se sen­tin les gra­lles. Les batu­ca­des hi han de ser, però cada cosa en el seu lloc.
Quins són els objec­tius del seu man­dat a l’agru­pació?
La nos­tra junta va entrar l’any 2017 i hi serà fins al 2020 i el nos­tre objec­tiu és ser con­ti­nuis­tes res­pecte a les ante­ri­ors. Hem tre­ba­llat per recu­pe­rar la ciu­tat gegan­tera, que s’havia fet per dar­rer cop a Ter­rassa l’any 2015, i va sor­gir la can­di­da­tura de Sant Cli­ment, que va ser una nove­tat, ja que era més petita, amb menys figu­res, però això donava l’opor­tu­ni­tat a tot soci de l’agru­pació d’orga­nit­zar-la.
Però no va agra­dar gaire...
Hi va haver crítiques, sí. Però com a junta ho defen­sem perquè els esta­tuts ho ava­len i dona l’opor­tu­ni­tat a tot­hom d’orga­nit­zar-la. Sant Cli­ment podia enca­bir unes 40 colles.
Con­ti­nu­a­ran en aquesta línia?
La pro­pera ciu­tat gegan­tera serà Cas­tell­bis­bal, al juny, i aco­llirà una setan­tena de colles. Serà més gran, però, és cert, més petita que alguna de les ante­ri­ors.
Perquè, ara, quan­tes colles tenen asso­ci­a­des?
Ara som 435 colles, i alguna més en tràmit d’incor­po­rar-se.
És fac­ti­ble una ciu­tat gegan­tera amb més de 200 colles?
Uf... És que al final a la tro­bada hi anem més o menys els de sem­pre... És cert que a l’inici hi vam arri­bar a ser unes 170 fora de la tro­bada inter­na­ci­o­nal de Mata­de­pera del 1992, però això va ser extra­or­di­nari. Però lla­vors era més fàcil acon­se­guir els diners per orga­nit­zar tro­ba­des d’aques­tes. Ara costa molt més.
En tot cas, està garan­tida la con­tinuïtat?
Si els asso­ci­ats ho apro­ven, hi ha can­di­data, que és Sant Boi de Llo­bre­gat, per l’any vinent, i la volen fer oberta a tot­hom. Ara, com s’ho farien si hi van 400 colles? Tant de bo hi fos­sin, però jo entenc que els asso­ci­ats tenen els matei­xos drets, tant si hi van més colles com menys.
I avui cele­breu els 30 anys dels gegants de l’agru­pació.
Era un altre dels objec­tius de la nova junta, recu­pe­rar una gran festa del món gegan­ter. I enguany la farem per cele­brar aquest ani­ver­sari, avui, al parc del Tibi­dabo. Serà la festa del gegan­ter.
I aquesta festa podria tenir con­tinuïtat al parc?
Enguany és una prova pilot. Costa tro­bar una data que vagi bé a nosal­tres i a ells. Però, si va bé, podria ser amb més colles gegan­te­res.
Quan­tes n’hi haurà avui?
Sis pare­lles. A banda dels de l’agru­pació, els de Cen­te­lles, Sagrada Família, Tor­dera, Bada­lona i Cas­tell­terçol. I els gegan­tons i cap­gros­sos de l’agru­pació, a banda de tallers i, al mig­dia, un espec­ta­cle.
Quin moment passa el fet gegan­ter?
Fun­ci­o­nen mol­tes colles, però hi ha mol­tes difi­cul­tats. Els vocals que tenim per comar­ques a l’agru­pació ens fan saber que hi ha colles amb molts pro­ble­mes. Els costa poder treure les figu­res.
Per què?
Calen més por­ta­dors. De cana­lla en puja molta, de músics també, però no tenim prou por­ta­dors. A la nos­tra soci­e­tat actual, la gent està molt ocu­pada, els nens tenen fut­bol, bàsquet, atle­tisme..., i això que els con­vo­quem set o vuit vega­des l’any!, però costa arros­se­gar les famílies. La manca de por­ta­dors és el greu pro­blema del món gegan­ter en l’actu­a­li­tat.
I què feu per com­ba­tre aquest pro­blema?
Dins l’agru­pació hi ha una secció on et pots apun­tar com a por­ta­dor volun­tari i vas amb la colla que et neces­sita. Hi ha altres ini­ci­a­ti­ves, com ara la voca­lia de por­ta­dors que hem mun­tat al Bages-Ber­guedà: som una desena de por­ta­dors i algu­nes gra­lles que, si cal, anem on hi hagi tro­bada dins les nos­tres comar­ques. I l’escola també ens pot aju­dar a difon­dre el fet cas­te­ller.
És a dir, hi ha relleu però no por­ta­dors?
Exacte. Veus colles amb trenta o qua­ranta per­so­nes... però només qua­tre por­ta­dors... se’ns apun­ten nens, però molts del pares no volen, màxim s’atre­vei­xen a por­tar els gegan­tons...
I com es pro­mou el fet gegan­ter?
L’escola pot ser una fórmula. Des de fa uns 10 anys que l’agru­pació tre­ba­lla en un pro­grama de cara a l’escola i fa uns dos anys que van sor­tir uns tallers i lli­bres que ja estan en algu­nes esco­les. El pro­grama Gegants a l’escola s’ha repar­tit ja a tots els ajun­ta­ments de la demar­cació de Bar­ce­lona, a les asso­ci­a­ci­ons de pares i mares, i hi ha esco­les que ja hi tre­ba­llen. A més, és interac­tiu a través de la plana web.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.