Sospitosos habituals
Jordi Cabré guanya el Sant Jordi; Carles Rebassa, el Carles Riba; Víctor García Tur, el Mercè Rodoreda; Maite Carranza, el Ruyra, i Núria Franquet, el Folch i Torres
Pep Guardiola afirmava que cal persistir. Només es referia al joc del Barça, però podrien ser paraules premonitòries sobre el procés. Jordi Cabré (Barcelona, 1974) li ha fet cas, perquè, després de ser finalista del premi Sant Jordi de novel·la en dues ocasions, el tercer cop l’ha guanyat amb Digues un desig. Maite Carranza (Barcelona, 1958) és una altra sospitosa habitual en això dels premis. Més que sospitosa, directament culpable, gràcies a la seva alta producció. Ella ha estat guanyadora del Joaquim Ruyra de literatura juvenil amb L’alè del drac. També és un premiat reincident Carles Rebassa (Palma, 1977), que ha guanyat el Carles Riba de poesia amb Sons bruts. Seguint la baixada de quantitat de guardons, Víctor García Tur (Barcelona, 1981) és el nou premi de narrativa Mercè Rodoreda amb El país dels cecs. I, finalment, l’única innocent del tot és la debutant Núria Franquet (Premià de Mar, 1972), que ha estat guardonada amb el premi Josep M. Folch i Torres de literatura infantil amb La Liang dins del quadre.
Davant un rètol amb una imatge de Jordi Cuixart i la seva frase “Mai podran empresonar les idees”, Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium Cultural, entitat organitzadora de la Nit de Santa Llúcia, va ser el conductor de la roda de premsa d’ahir al matí i va recordar que fa “424 dies que Cuixart està empresonat injustament, com la resta de presos polítics”, abans de donar pas als premiats i els representants de cada jurat que els ha guardonat.
“Maite Carranza és Premi Nacional de Literatura, és ella qui dona prestigi al Ruyra, una mica devaluat després que el guanyés jo”, va declarar el sempre divertit Martín Piñol. L’alè del drac (dotada amb 6.000 euros i publicació a La Galera) “mostra un Antoni Gaudí adolescent, a Reus, on va iniciar-se la seva bogeria genial a partir d’un amor impossible”, va detallar Carranza.
La llibretera Paula Jarrín va reivindicar el respecte que es mereix la literatura infantil i juvenil i va demanar als mitjans que no els posem els últims, “Nosaltres no sortirem a TV3”, deia. Franquet, que sempre ha estat “enamorada de personatges com Alícia, Pippi Langstrump i Mary Poppins”, a La Liang dins del quadre (dotada amb 4.000 euros i publicació a La Galera) parla “d’una nena que se sent poqueta cosa perquè està desarrelada” i viu una aventura en un museu.
Clàudia Rius va destacar d’El país dels cecs (dotat amb 6.000 euros i publicació a Proa) “la reflexió sobre el plagi i la falsedat, a més dels jocs amb molts elements amb què l’autor interpel·la el lector”. “He reelaborat contes que sempre m’han agradat. És una reflexió i un homenatge a l’herència de noms com ara Borges”, va explicar Víctor García Tur.
“Un sonet és una unitat poètica biològica”, va declarar Carles Rebassa, i a Sons bruts (dotat amb 3.000 euros i publicació a Proa) n’hi ha 68, escrits entre el 2003 i el 2018, “partint del típic desamor terrible i dolorós”. “Rebassa es qüestiona l’estructura del sonet i mostra un gran mestratge lingüístic”, va declarar la també poeta Maria Cabrera.
Digues un desig (dotada amb 60.000 euros, drets d’autor a banda, i publicació a Enciclopèdia Catalana) és una “proposta enjogassada, un joc de miralls, una espiral per al lector, una proposta diferent de la resta d’originals presentats”, va comentar el periodista David Guzmán. Per Jordi Cabré, és “un thriller psicològic i una reivindicació del poder de la ficció”. Un autor d’èxit entra en una llibreria i veu una autobiografia seva que ell no ha escrit. Amb el rerefons “d’una història d’amor perillós, de domini d’un per sobre de l’altre”, hi va afegir Cabré, col·laborador habitual a les pàgines d’opinió d’aquest diari.
Dos premis més
Òmnium Cultural atorga dos premis més al llarg de la Nit de Santa Llúcia, no relacionats amb la literatura, però. Aquest any es concedeix per segon cop el premi Muriel Casals de comunicació, que ha estat per al productor Jaume Roures i el periodista Tatxo Benet, per “la qualitat periodística dels seus projectes empresarials i per la seva voluntat d’aprofundiment democràtic”. El premi té una dotació de 3.000 euros, “donats per la filla de la Muriel”, de la indemnització de l’accident que va provocar la mort de l’expresidenta d’Òmnium, va comentar Mauri.
Finalment, el 31è Premi Internacional Joan B. Cendrós, dotat amb 3.000 euros, ha estat concedit al periodista de la televisió pública de Finlàndia Pertti Pesonen. El jurat ha volgut “reconèixer el compromís del periodista a l’hora de retratar el procés sobiranista amb objectivitat i una visió àmplia del cas català en els seus documentals”, com ara La venjança espanyola, en què narra com ha canviat l’últim any la vida de Txell Bonet i Laura Masvidal, parelles de Cuixart i Forn.
Els guardons
59è Premi Sant Jordi de novel·la
Jordi Cabré
60è Premi Carles Riba de poesia
Carles Rebassa
21è Premi Mercè Rodoreda de contes
Víctor García Tur
45è Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil
Maite Carranza
56è Premi Folch i Torres de narrativa infantil
Núria Franquet
2n Premi de Comunicació Muriel Casals
Jaume Roures i Tatxo Benet
31è Premi Internacional Joan B. Cendrós
Pertti Pesonen