Falta un PSUC teatral, avui?

Salvador Sunyer acostuma a interpel·lar la premsa per saber en què es pot millorar el festival: accepta les crítiques i procura debatre les contradiccions. Per això, ahir, en una trobada amb la premsa a Barcelona, mantenia l’interès a reobrir el debat sobre el tractament en el món de l’escena a l’entorn de l’assetjament i el feminicidi. Una de les polèmiques més sonades en aquesta edició ha estat la representació de The generosity of Dorcas, de Jan Fabre. Sunyer vol promoure un debat en profunditat sobre què cal fer amb l’obra d’un creador que ha estat titllat d’assetjador per exintèrprets de la seva companyia. El Temporada Alta exigia espai per a la llibertat d’expressió (arran de les sentències acusatòries estatals en què es considera que la lletra d’una cançó de rap pot ser una incitació a l’odi). Tampoc estan d’acord que “el límit sigui la por de què et diran”. Fent un símil amb la República del 1931, Sunyer advertia que, davant del descontentament general, es baralla més contra els veïns que contra els veritables enemics. “Ens falta un PSUC” que afini bé les prioritats de la cultura.

Per què el Temporada Alta no atén els directors internacionals joves? El festival ha mirat de contactar-hi, però les propostes que podrien interessar “no hi caben”, als equipaments de Girona/ Salt.

Girona ha d’estar preocupada pel fet que només el 24,4% de les entrades s’hagin comprat fora de la demarcació de Girona si és el festival de tardor de Catalunya? Sunyer considera que no els preocupa. S’anirà incrementant la venda a mesura que hi hagi més teatre internacional (que no es pot veure a la capital). Però descarta que es faci una programació en un teatre de Barcelona. Sí que celebra que moltes de les seves coproduccions facin estada a la cartellera de teatres com el Lliure, el TNC, el Romea, la Beckett i l’Escenari Joan Brossa.

Orfes a Barcelona, avui

Sí que el preocupa, en canvi, que la instal·lació de Macho man, ideada per Àlex Rigola, no es pugui veure a Barcelona (no hi ha res tancat) ni tampoc el muntatge de La set i la revolució, de Malpelo. Quant a l’acció itinerant de Rigola, creu que, més enllà de qüestions artístiques o mirades que hi puguin faltar, esdevé un espectacle útil: “Potser diu el que tots sabem, però viatja de Botticelli a un videojoc.” I l’assistència dels grups escolars ha constatat que, sense diferència de procedències de les escoles, hi havia més necessitat de parlar-ne i d’afrontar amb un equip de psicòlegs les demandes els alumnes. Hi van passar 888 alumnes i els seus mestres (des de 4 d’ESO a batxillerat, cicles formatius i algun grup universitari).

I és un espectacle que també han vist els homes (per poder empatitzar amb les víctimes de gènere)? Es disposa de les dades dels compradors de les entrades via web: només van ser un 27% d’homes (quan la mitjana del festival puja a un 33,5%).