“La tecnologia ens humanitza”

“Em contradic, doncs existeixo.” Parlar amb Eudald Carbonell (Ribes de Freser, 1953), director general de la Fundació Atapuerca i investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), és fer-ho amb un pou de ciència. Fa sentències que fan rumiar i les deixa anar conscient que aquestes provoquen un curtcircuit a l’interlocutor. Com quan diu que “el passat ja no és important per entendre el futur”, malgrat ser ell un reputat arqueòleg i paleontòleg que s’ha dedicat anys i panys a l’estudi del passat més llunyà de la nostra espècie. “És sabent cap on anem, és a dir, projectant un futur plausible, que puc entendre millor el passat”, matisa Carbonell, que diu que ja de petit la seva mare li deia que era l’esperit de la contradicció.

Eudald Carbonell és una màquina de pensar i d’exposar els seus coneixements, i dijous passat ho va demostrar novament en la presentació del llibre Elogio del futuro, que va tenir lloc al Museu de la Tècnica de l’Empordà, en un acte organitzat per la Llibres Low Cost i l’Institut d’Estudis Empordanesos. El llibre, publicat per l’editorial Arpa, és un relat en forma d’assaig del que ha estat, és i pot ser la humanitat al llarg del recorregut evolutiu. En aquest llibre l’autor proposa un canvi ambiciós en la manera de comprendre l’evolució de l’ésser humà i de la nostra espècie. És així que insisteix que hem de deixar de banda les explicacions basades únicament en el passat històric i “prioritzar una construcció conscient del futur mitjançant un relat que impulsi l’acció humana”. És en aquest punt, davant el moment de col·lapse que vivim, que Carbonell remarca que, per subsistir com a espècie, cal “potenciar la nostra capacitat per decidir” i “vèncer l’atzar i el determinisme ambiental” per mitjà de l’ús social compartit dels coneixements científics i de la tecnologia. És aquí on la cooperació serà un element clau: el que triomfarà és “la individualitat col·lectiva”.

Contràriament al que es diu, ell defensa que és la tècnica el que ens humanitza. “És la socialització de la tècnica, els estudis de genètica amb la biologia, la física i la química, com les més importants disciplines de les humanitats, les que ens han fet més humans.” I cap on evoluciona la nostra espècie? Com ens afectarà l’horitzó tecnològic? Carbonell suggereix coses interessants: la possibilitat de generar noves espècies sobre la Terra i a altres planetes i l’estampació 5D, que afegirà a la 3D la quarta dimensió, la de la vida, i la cinquena dimensió, la de la consciència.