Ramon Folch i Camarasa era un tossut entranyable. Va aconseguir assentar la Fundació Folch i Torres (que parla dels cinc germans, entre ells el seu pare i ànima de la majoria d’Els Pastorets que es representen arreu aquests dies) a la sala noble del castell de Palau-solità i Plegamans. No era un emplaçament casual. Va ser en aquest municipi on Josep Maria Folch i Torres va construir una torre per estiuejar-hi amb els nous fills. Una casa que, per cert, va anar comptabilitzant en una llibreta amb llapis i goma les despeses fins que va entendre que millor era no fer-ne els comptes per no espantar-se! Folch i Camarasa, amb la Fundació, ha anat revalorant aquell material del seu pare i tiets, entre el qual les Pàgines viscudes que publicava al Patufet. En una expressava el dolor per la mort de Jordi Folch i Camarasa al front, durant la Guerra Civil, als 18 anys. Ramon, des de la bonhomia i la satisfacció de veure els Pastorets amb els nets, va reviure tota una altra generació de pàgines viscudes. Ha estat una baula més de tradició, fe i coherència.