Tradició i noves idees
El Festival Tradicionàrius reivindica l’esperit innovador de l’escena folk en una 32a edició marcada per diferents experiments amb elements electrònics
Capficats, segons deia ahir el seu director, Jordi Fàbregas, a fugir de la idea que allò que es fa al CAT de Gràcia no és pas “tradició anquilosada i guardada en una vitrina”, els responsables del Festival Tradicionàrius han dissenyat una 32a edició marcada per diferents propostes amb un clar esperit d’innovació. “Hem volgut manifestar la barreja de llenguatges”, afegia Fàbregas. “Tots els artistes bolquen en els seus projectes lectures actuals, i calia reflectir-ho.” Un espectacle inaugural, demà al CAT, en el qual Roger Andorrà (acompanyat del teclista Roger Giménez i la ballarina Núria Hontercillas) farà dialogar una gralla amb pedals electrònics, és el millor reflex d’aquesta filosofia. No serà l’única, però. El 7 de febrer a L’Auditori, la cantant mallorquina Joana Gomila i la coreògrafa Lali Ayguadé presentaran Sa mateixa, un projecte amb instrumentació electrònica de Santi Careta i Laia Vallès. També en aquesta línia, l’occità Joan Francés Tisnèr comandarà el 9 de març a Gràcia Electrotrad, una sessió de ball folk en què la música electrònica s’abraça amb la dansa tradicional. Carles Sala, responsable de música de l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub), ironitzava, al final de la roda de premsa distesa d’ahir, sobre les possibles futures connexions entre el Sónar i el Tradicionàrius.
El Tradicionàrius 2019, un dels més llargs de la seva història, ja que es perllongarà fins al 12 d’abril, tindrà 29 concerts, nou nits de ball folk i la presentació, en total, de 22 treballs discogràfics, la qual cosa, destacava Fàbregas, “és una demostració prou palpable de la vitalitat del sector”. Atent, com sempre, a les efemèrides, el festival homenatjarà Pete Seeger en l’any del seu centenari (concert el 16 de març a L’Auditori en coproducció amb Barnasants i la participació, entre d’altres, de Pi de la Serra i Gemma Humet, a més de la inauguració d’una exposició i la projecció d’un documental el 28 de febrer) i festejarà el 25è aniversari de l’adjudicació a l’Associació Cultural Tram, impulsora del Tradicionàrius, de la gestió del Centre Artesà. Un concert, el 29 de març, que inclou la reunió dels grups Primera Nota i La Carrau, s’encarregarà de recordar-ho.
De Caïm Riba a Coetus
El festival, d’altra banda, tindrà altres estrenes destacables (presentacions dels nous treballs de Caïm Riba, la Cobla Catalana dels Sons Essencials, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, Heura Gaya, Pep Gimeno Botifarra amb Ahmed Touzani, Miquel Gil, Jonatan Penalba, Jordi Batiste, Joan Boada, Tornaveus i Coetus, entre molts altres) i activitats tradicionalment vinculades al festival, com el cicle Folk als Mercats; propostes arreu dels Països Catalans com el Garrotxinàrius d’Olot o la Violinada d’Argelaguer; les sessions d’improvisació folk que, amb el nom de Les Vespres dels Dimecres, coordina Marcel Casellas al bar del CAT; o els Foguerons de Sant Antoni a Gràcia, previstos enguany per al 25 de gener. També en el marc del Tradicionàrius s’inaugurarà, el 29 de gener a l’Arts Santa Mònica, l’exposició Si mireu el vent d’on ve - 50 anys del Grup de Folk, comissariada per Enderrock i dissenyada pel músic i grafista Jordi Batiste, i es recordaran els 30 anys de Clau de Lluna, històrica formació del ball folk català.
Record als presos
El Tradicionàrius té un pressupost de 145.000 euros i, com ja va fer per l’any passat amb una presentació a càrrec del conseller Lluís Puig, històricament vinculat al festival, ha volgut recordar el moment “anormal” que vivim amb l’encàrrec d’un text a Txell Bonet en el qual recorda com, fa dos anys, el seu marit, Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural empresonat des del 16 d’octubre del 2017, s’encarregava de coure el menjar a les brases durant els Foguerons de Sant Antoni.