La més ben valorada
«L'alçament de la partida», de Francesc Vidal, és l'obra preferida dels artistes locals
«És la millor peça, tot i que no està gaire ben instal·lada, és massa a prop de l'entrada del teatre. Lluiria més si les estrelles estiguessin distribuïdes per tota la plaça. Però és sens dubte de les millors escultures contemporànies que s'han fet a Reus i al país.» Salvador Juanpere (que confessa que té des de petit debilitat per l'escultura La Pastoreta, de Joan Rebull, «encara que ara ni es vegi tal com l'Ajuntament l'ha situat a la plaça») considera L'alçament de la partida, la subtil i alhora radical escultura de Francesc Vidal que l'Ajuntament va col·locar fa deu anys a l'entrada del Teatre Bartrina (estrelles hollywoodianes de ferro dedicades als components del grup modernista de la colla de l'Aladern), la millor obra de la via pública de la ciutat. No és l'únic. L'escultor i professor Joan Rom diu que la instal·lació de Vidal «reuneix molt del que es pot demanar a una obra situada a l'espai públic: adequació a l'entorn, utilització d'un codi proper i comprensible per a la majoria de ciutadans i reivindicació en clau d'humor d'un mite ultralocal com és, en aquest cas, el Grup Modernista de Reus». De fet, a Rom li agrada perquè «en realitat es tracta d'un antimonument».
«No està bé que ho digui, però també és la que m'agrada més.» El mateix Francesc Vidal confessa que està especialment content de la seva obra: «És ecològica, poc vistosa, està feta amb materials barats i, a sobre, la pots trepitjar.» Vidal és molt crític amb el parc escultòric de la ciutat, del qual salva les obres Nucli, de Salvador Juanpere, i Punt de fuga per a una situació irreversible, de Rufino Mesa («són més que correctes»), però no pas Cos de llum, l'escultura de Jaume Plensa de la Biblioteca Central Xavier Amorós. La de Plensa, en canvi, és destacada per Aureli Ruiz, ja que ell mateix va ser qui va suggerir-ne la col·locació a l'anterior regidor de Cultura, Xavier Filella: «No em fa gaire el pes però vam triar una obra de Plensa perquè vam creure que havia de ser la filosofia del pla d'escultures que havia de redactar Abel Figueres. Però vistes les escultures que s'instal·laran enguany, sembla que no ho vam aconseguir.» Hi coincideix Pere Folch, artista i també professor de l'Escola d'Art i Disseny (que, com Juanpere, confessa debilitat per una altra obra de Rebull: la reproducció d'Els tres gitanets que hi ha a la tomba de l'escultor al cementiri de Reus): «No sé si la peça és la més encertada –diu amb referència a l'obra de Plensa–, però m'agrada i és una sort que tinguem a Reus una obra d'un dels escultors més importants del món.» L'escultora Ester Ferrando troba l'obra de Plensa esplèndida, juntament amb les de Salvador Juanpere i Francesc Vidal: «Són obres que feien preveure un Reus ambiciós en el terreny artístic. Però el que s'està posant ara em fa dubtar que siguem una ciutat moderna.»
