Pumeza brilla

L’espectacular final de Pumeza Matshikiza a Un bel dì vedremo, l’ària més commovedora de Madama Butterfly de Puccini, i segurament de les més conegudes i emocionals, va confirmar la soprano sud-africana com una de les veus operístiques emergents més intenses. Encara tornaria a l’escenari, fora de programa, per regalar al públic que assistia al concert de setè aniversari de la GIOrquestra , dirigida per l’italià Carlo Bernini, habitual dels concerts d’Andrea Bocelli, un O mio babbino caro que va bressolar l’Auditori, gràcies al color de veu i la calidesa de la soprano sud-africana, nova estrella de l’òpera actual, la qual ha rebut el mestratge, entre altres, de Kiri Te Kanawa.

El recital de Pumeza Matshikiza i la GIOrquestra, diumenge al vespre a l’ Auditori de Girona , celebrava l’òpera més clàssica, i alhora més popular, amb una selecció d’àries, obertures i intermezzos dels grans noms del gènere, com ara Mozart –l’obertura de La flauta màgica va iniciar el lluïment de la GIOrquestra–, Verdi, Puccini o Bizet.

De la primera part, és destacable la interpretació de Je dis que rien ne m’épouvante de la Carmen de Bizet. Els sons d’himne imperialista de l’obertura de Nabucco de Verdi, de la GIOrquestra, van enllaçar amb Ritorna vincitor, barreja de dolor i d’esclat patri de la princesa etíop esclava dels faraons, i la protagonista d’Aída, un imprescindible, comLa Bohème, que tampoc hi va faltar.

La segona part, més melancòlica, desprenia placidesa. Va començar amb els aires de vals austrohúngars de Poeta i camperol de Von Suppé. La suavitat de Pumeza va excel·lir amb Song to the moon de Rusalka i el solo de violí de l’orquestra va brillar amb la dolça Cavalleria rusticana de Mascagni.