Preguntes (no tan) freqüents

Després de la música i l’humor servit per Pep Plaza i Txell Sust, el Festimams ens va oferir dissabte un nou sopar on, als dos ingredients principals, s’hi va afegir un condiment especial: el periodisme. Un dels al·licients per als comensals que ens vam aplegar a l’hotel AC Palau de Bellavista de Girona, dissabte a la nit, és que aquest còctel estava servit per quatre dones que d’això en saben, com són les comunicadores Laura Rosel, Empar Moliner i Natza Farré, amb la locutora de ràdio Maria Xinxó de moderadora i amb la cantautora Judit Neddermann com a recurs musical, “per quan la cosa se n’anés de mare”, ens van anunciar.

Perquè, com ja va introduir tot just començar la mateixa Xinxó, “la jefa” –com la va anomenar Fel Faixedas en la presentació–, “soc incapaç de governar-les. Ho he provat en l’únic assaig que hem fet i ha estat impossible... Per tant, no sé què passarà aquesta nit”, va confessar. “Que el públic mengi i begui molt!”, va proposar l’anàrquica Moliner, “que això és com quan al final d’un sopar et porten un formatge de ‘Cal Pere de no sé on’ i resulta que és tofu”. El recurs Neddermann ho va arreglar, matisant que ella “sí que havia assajat”, i cantant Vinc d’un poble. Una cançó que va entrar tan bé com el vermut servit.

Laura Rosel, amb la seva habitual posada en escena televisiva –vestida de negre, sabates de talons vermelles i cua de cavall, que després es desfaria– va entrar fort, fent honor a la samarreta de la banda de punk rock Blondie que portava, tot anunciant que avui tocava fer “humor freqüent”. La fins fa poc conductora del Preguntes freqüents (FAQS) de TV3, va explicar que aquest sopar tertúlia li serviria de “màster d’entreteniment”, per si la volguessin repescar, perquè, com va explicar, va ser d’un dia per l’altre –“tot fent un cafè l’endemà de Reis” [quin regal!]– li van comunicar que la substituïen perquè volien fer un “programa més d’entreteniment”. Com era allò, que la ironia se serveix freda...?

A partir d’aquí, el guió, si és que n’hi havia, es va relegar a la música i a la improvisació, sense que això afectés ni de bon tros una nit distesa i amb un bon sopar. Després de les interpretacions de temes com Avui, una versió sui generis acompanyada a la veu per Empar Moliner de l’Hallelujah de Leonard Cohen dedicat al tertulià Joan B. Culla, i No volem més cops, pocs dies abans del judici de la vergonya, les protagonistes es van posar a disposició del públic, convertit en periodista, i elles responent a les preguntes no tan freqüents del que estan acostumades.

Entre els millors moments, descobrir que Maria Xinxó va debutar com a entrevistadora als divuit anys precisament entrevistant Empar Moliner; que la vida sense la Pilar Rahola per a Rosel “és l’hòstia”; que a la mateixa periodista li va suposar un “gran esforç” entrevistar Javier Ortega Smith, de Vox; o que la Natza Farré no li cal obrir cap protectora d’animals perquè ja té dinou gats (i gates) a casa. El suposat feminisme que defensa Farré va quedar qüestionat quan entre els espectadors algú li va preguntar a quina habitació es quedava a dormir... i ella va respondre: “Pagues?”, amb l’habitual llengua finament afilada per la ironia. I l’Empar, us preguntareu? Doncs, bevent i menjant. Tofu?