«Ocàs: més nuclears que del Barça»

Aeditors publica «Cementiri nuclear», una novel·la satírica sobre l'MTC

«A Ocàs som més nucle­ars que del Barça, i gosa­ria dir que fins i tot som més nucle­ars que vostè», afirma Isma­e­let Pidal, l'alcalde del poble fic­tici d'Ocàs, quan parla per telèfon amb el pre­si­dent d'Enreda. Això passa a les pri­me­res pàgines de Cemen­tiri nuclear, la novel·la satírica que acaba de publi­car Aedi­tors. Una obra que ara veu la llum gràcies a l'aval d'Andreu Car­ranza i Toni Oren­sanz. La història comença quan Ocàs –un poble ima­gi­nari de la Ribera d'Ebre que té les matei­xes lle­tres que Ascó, però desor­de­na­des– rep l'ordre de cele­brar un ple extra­or­di­nari per pre­sen­tar la seua can­di­da­tura a l'MTC, i acaba amb una paròdia del ple que Ascó va cele­brar el 26 de gener. De fet, el seu alcalde és una «cari­ca­tura» del con­ver­gent Rafael Vidal. A més, també hi ha paròdies d'altres polítics ribe­rencs, com Gas­tanza o Parici, l'alcalde del poble ima­gi­nari de Riba­blava.

A banda d'això, Enresa és Enreda, i l'AMAC és la MAC. A més, la novel·la també ridi­cu­litza la dèria dels seus pro­ta­go­nis­tes per can­viar el nom de les coses. Així, tot i que els diri­gents d'Ocàs volen fer un «cemen­tiri nuclear», un tècnic «molt inde­pen­dent» d'Enreda els con­venç que han de dir «MTC», i que els resi­dus de les cen­trals atòmiques són un «com­bus­ti­ble» gas­tat que gràcies a la ciència tindrà una nova vida. L'autor de Cemen­tiri nuclear exa­gera aquesta pràctica fins a l'extrem i explica que Baran­des –el mal­nom amb què s'ano­mena l'alcalde d'Ocàs a tota la novel·la– ha deci­dit can­viar el nom del cemen­tiri del poble pel de Magat­zem Eterno de Muer­tos (MEMU).

«El més interes­sant de la novel·la és que ha sabut cap­tar l'humor propi de les Ter­res de l'Ebre», va des­ta­car ahir l'escrip­tor ribe­renc Andreu Car­ranza. De fet, va remar­car que Cemen­tiri nuclear és una obra «fresca i molt actual», escrita al mateix temps que es conei­xien els fets i els detalls sobre la can­di­da­tura asco­nenca a l'MTC. «Per tant, s'ha de lle­gir com si fos fruita madura», va afe­gir-hi l'autor d'Impremta Babel. «Car­ranza també va dir que Dorca –un hipotètic pas­tor lle­tra­fe­rit que viu aïllat voluntària­ment a les mun­ta­nyes dels Ports– és un per­so­natge esquerp i poc amic de les entre­vis­tes, una mena de «Salin­ger de les lle­tres ebren­ques» que surt a la llum per pri­mer cop. De fet, Car­ranza va asse­gu­rar que ell mateix i Oren­sanz són els seus repre­sen­tants lite­ra­ris i que ja tenen l'encàrrec de fer les pre­sen­ta­ci­ons de la novel·la.

«El valor que té Cemen­tiri nuclear és aquest punt en calent, com una esco­pi­nada, i això fa que la novel·la siga molt viva i que fun­ci­oni», va valo­rar ahir Oren­sanz. «Està ins­pi­rada en el que ha pas­sat a Ascó, però tot ple­gat és una cari­ca­tura; més que retra­tar el que ha pas­sat, se'n fot», va pre­ci­sar. Però l'escrip­tor, que acaba de publi­car El fal­sari, va asse­nya­lar que la rea­li­tat de la can­di­da­tura d'Ascó a l'MTC també té un ves­sant còmic, que ha fet més fàcil la «ins­pi­ració cari­ca­tu­resca», ja que «un poble petit ha deci­dit una cosa molt impor­tant, sense tenir-ne ni idea».



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.