“Volem fer passos endavant i ser exemple de drets de les persones”

Ho portàvem en el programa perquè en els darrers temps en diverses colles havien sortit grups de treball sobre gènere, igualtat i equitat. Vam considerar que seria bo donar aixopluc i continuïtat a aquests grups i fer treball en xarxa. Així apropem la coordinadora a les colles i podem treballar plegats.

Els tres pilars bàsics són els temes de gènere, de racisme i d’homofòbia. Compartim experiències, documentació i iniciatives perquè hi hagi una transferència de coneixement entre colles. Tenim previst fer per primer cop el 9 de març una jornada d’equitat per a totes les colles en què rebrem formació i impartirem diferents tallers. Volem escoltar totes les colles que ja porten un rodatge en aquests temes i ens poden ajudar per avançar-nos a qualsevol situació de desigualtat que atempti contra la integritat física o moral de qualsevol persona. Els castells aglutinen gent de tot tipus i no deixen de ser un reflex de la societat. Volem fer passos endavant i ser exemple de drets de les persones. També crearem una base de documentació sobre tots aquests temes.

Sí, n’hi ha que ja fa dos anys que hi treballen i això ens ajuda, a la resta. Ens vam adonar que ens calia una aturada i una diagnosi del món casteller en aquest àmbit. Estem elaborant una enquesta que distribuirem entre totes les colles perquè castellers i castelleres puguin contestar de manera anònima. Això ens aportarà la radiografia més acurada de quin és l’estat de la qüestió. A partir d’aquí establirem prioritats i accions concretes amb coneixement de causa.

Cada colla té el seu reglament de règim intern per fer front a aquestes actituds però de vegades ens agafa a contrapeu i cal buscar la manera de resoldre una situació sense que generi un daltabaix. Volem treballar en la conscienciació i el llenguatge. Tenim un espai festiu on hi ha gent de totes les edats. La canalla és ell futur de la colla i som part de la seva educació. No ens podem permetre que no es pugui parlar d’això. Volem transmetre tota la informació a les colles sempre en positiu, sense fiscalitzar. Treballar amb la prevenció és essencial.

No, en el moment en què ens posem una camisa i una faixa tots del mateix color sabem que som tots de la mateixa colla i estem treballant esquena amb esquena. No existeix aquesta part més morbosa. Evidentment hem de treballar el llenguatge però no hi ha una predisposició pel fet que hi hagi un contacte físic, en absolut.

Sí, falta molt. Fins que no captem nous castellers per les seves capacitats, amb independència de si són homes o dones, haurem aconseguit poca cosa. La incorporació de la dona en el món casteller va ser per una necessitat i ha tingut uns resultats extraordinaris. Tenim un exèrcit de dones que ens han aplanat molt el camí però queda molt per recórrer.

La coordinadora fa enguany 30 anys i només ha tingut dues dones presidentes. Reflecteix com està el panorama, tot i que és cert que hi va havent incorporacions i potser caldria adaptar les dinàmiques de les colles al fet que les dones poguessin fer aquest pas. En una colla de castellers, si et conviden a una taula rodona o a fer alguna cosa, la primera persona que ve al cap és un home i les dones per fer-ho s’han d’oferir. I això tira enrere a moltes.

Soc dels Xiquets de Tarragona de tota la vida i activa amb camisa des del 2009 i no m’he sentit discriminada però és veritat que costa i cal apoderar-se molt.

Crec que sí, hi ha moltes colles que tenen projectes i convenis d’acollida però les dades de castellers nouvinguts no són gaire abundants. Caldria reflexionar sobre això. Potser els projectes no han tingut una sensibilització prèvia en l’àmbit de colla. Hem d’aprendre de tot el que fem.

Partim d’una tolerància extraordinària perquè hi ha gent diversa en totes les colles i crec que quan s’hi entra i es passa a formar-ne part és perquè t’hi sents còmode. Per això anem pel bon camí.