Llibres

Secundaris de la història

Jordi Cortés ofereix un nou tast de singulars homenots i donotes gironins “que no es mereixen perdre’s amb la memòria” i els recull en un llibre divulgatiu

D’actors i actrius secundaris que roben el protagonisme als principals, la història del cinema n’és plena. Se’ls anomena robaplans, robaescenes o inclús robapel·lícules. Josep Pla amb la seva sèrie d’Homenots, a més de tractar majoritàriament escriptors, periodistes, artistes, polítics del seu temps, també va voler plasmar per a la posteritat personatges pintorescs o d’abast local que per alguna circumstància van transcendir. “Per mi un homenot és un tipus singular, insòlit, una persona que s’ha significat, en una qualsevol activitat, d’una manera remarcable”, va dir Pla.

Sense pretendre emular-lo, però sí seguint un mateix model en aquest cas, l’escriptor badaloní Jordi Cortés ofereix un nou tast d’homenots i donotes gironins de classes populars amb voluntat d’oferir un assaig divulgatiu, de to periodístic i historicista. “Són personatges que no acostumen a ser protagonistes dels llibres d’història, que crec que haurien de transcendir d’alguna manera perquè no es mereixen perdre’s amb la memòria. Pel camí han quedat alguns que restaran desconeguts i d’altres, les noves generacions no en tenen ni idea”, remarca l’autor del llibre.

Trenta personatges singulars de les comarques gironines (1808-1936) (Cossetània Edicions) recull aquestes trenta figures –la majoria homes, perquè com diu Cortés “les dones ja prou marginades que han estat, en el cas de les que eren peculiars per alguna raó, han patit una doble marginació”. Algunes com la Lydia de Cadaqués, que l’autor posa en primer pla davant de Dalí o el mateix Eugeni d’Ors, de qui estava “bojament” enamorada. Allò que dèiem, una robaescenes. També reclama l’interès de la llagosterenca Isabel Vilà i Pujol, la primera sindicalista catalana “que hauria de sortir a tots els llibres”.

A l’autor se li fa difícil destacar algun dels personatges tractats, però a grans trets esmenta un dels més populars: en Pepet Gitano de Girona (protagonista de la portada del llibre), un home que feia de camàlic a Santiago Rusiñol quan l’artista arribava a la ciutat “no sempre de forma amable”. O, com recorda, qui no és que ha sentit alguna vegada als seus pares o avis exclamar “vaig fent, com en Met de Ribes”, a qui “se’l va endur el riu i amb el temps s’ha perdut en els records”. Aquests dos personatges pertanyen al bloc dedicat a Els fills de la misèria, amb altres destacats com en Jaumet del Flabiol de Sant Hilari Sacalm o Maria Vinardell de Banyoles. Pel que fa als excèntrics, un altre apartat dels que considera “entranyables”, el va impactar el cas de Francesc Matlleria, un palafrugellenc que quan va morir va deixar escrit al testament que deixava l’ànima al diable i els béns materials a la seva dona, “mai a l’Església”. També la història d’en Jaume de can Valent de Sant Esteve d’en Bas, que va tornar de la guerra de Crimea caminant “per contemplar món”.

Assegura que li’n queden uns quants per al segon volum, sobretot d’empordanesos, ja que diu no saber el perquè, però que aquelles contrades donen molts fruits. Potser Pla li ho podria respondre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.