Els pols oposats
Un còmic relata com Mandela i el general Viljoen, des de visions contràries, van posar fi a l’apartheid
“No es tracta d’una biografia de Mandela, sinó del relat d’un episodi concret.” Així explica el periodista John Carlin la novel·la gràfica Mandela i el general que, com a guionista, ha realitzat amb el dibuixant Oriol Malet i que acaba de publicar Comanegra, en català, i Penguin Random House, en espanyol. La història que centra el relat és la relació que va tenir Nelson Mandela amb el general Constand Viljoen, cap militar de Sud-àfrica en el període de l’apartheid. Viljoen es va retirar de la vida militar activa però va ser reclamat com a líder pels grups paramilitars i feixistes blancs quan amb l’alliberament de Mandela es va produir l’apropament del president sud-africà De Klerk al Congrés Nacional Africà. El llibre parla de com els dos líders van apaivagar els sectors que representaven, en què hi havia àmplies majories que d’un cantó i l’altre volien solucions dràstiques per als seus problemes. John Carlin, corresponsal aleshores del diari britànic The Independent, va viure de primera mà la situació perquè es va entrevistar amb tots dos, però portar aquesta història al còmic ha estat tot un repte. “Una cosa és conèixer la història i una altra molt diferent és fer un guió per explicar-la. He hagut d’aprendre molt”, diu Carlin, que ha establert un gran vincle d’amistat amb l’autor de les il·lustracions, Oriol Malet. “Hi ha hagut molta entesa, però aquest còmic podríem dir que té tres autors, en Carlin, jo i l’editor francès Louis-Antoine Dujardin, d’Editions Delcourt, que em va engrescar perquè em deixés anar amb el color i les formes, que, sense deixar de ser realistes, perquè calia fer identificables els personatges, hi ha moments que em deixo anar amb representacions més simbòliques”, explica el dibuixant Oriol Malet.
En el seu procés d’aprenentatge, Carlin es va plantejar el guió “com si fos l’story-board d’una pel·lícula i cal provocar una tensió narrativa per mantenir el lector. I cal trobar un equilibri entre allò que és didàctic i el que té d’emocionant la història”.
En tot aquest procés de realització del còmic li ha canviat la percepció del general Viljoen. “Tinc una apreciació més profunda de la grandesa del general, una persona que la primera vegada que vaig contactar amb ell la vaig considerar menyspreable, un racista i un fatxa que, a més, tenia armes. I que aquest home tingués la humilitat i l’honestedat de reconèixer que potser s’havia equivocat i de qüestionar tota la seva visió del món i del seu país, i no només veure-ho, sinó actuar en conseqüència, aporta una lliçó exemplar per a la humanitat, gairebé tan valuosa com la de Mandela”, explica Carlin. “De fet –rebla Malet–, el personatge interessant de la història no és Mandela sinó Viljoen, que és el que veiem canviar.”
La satisfacció de l’experiència de tots dos els ha portat a plantejar-se una nova col·laboració. “Que encara està en una fase de fantasiejar, però hem connectat bé i farem una nova cosa plegats.”