El karma del 23 d’abril del 2071
Albert Espinosa publica ‘El millor d’anar és tornar’, una història sobre el perdó en què reivindica la gent gran
“Sóc molt fan de la gent que té més de 80 anys”, diu Albert Espinosa , que en té 45, en relació amb la seva novena novel·la, El millor d’anar és tornar (Rosa dels Vents), centrada en el dia que la Rosana –la seva primera protagonista femenina– fa 100 anys: el 23 d’abril del 2071. L’Estat tindrà amb ella una deferència –“Des de la gran guerra, els vells són molt importants”, diu ella– i li facilita com a recompensa el “karma artificial”, en el dia del seu centè aniversari. En aquesta jornada assenyalada podrà triar les persones de la seva vida que “no van tenir el seu càstig, tot i merèixer-lo” i, entre les que estiguin vives, podrà triar quina vol que es mori.
Malgrat aquest començament distòpic, Espinosa diu que aquesta és una de les seves novel·les “més positives”. “És molt diferent de la resta i n’he gaudit molt”, afirma l’autor, que la va escriure a la localitat menorquina de Ciutadella mentre escoltava repetidament Blue Moon, el penúltim tema del primer disc del seu estimat Elvis Presley, només per neutralitzar un silenci que no suporta. De fet, el llibre té tres escenaris principals, tres illes: Menorca, l’illa italiana d’Ischia, a prop de Nàpols, i... Barcelona. “Sempre he tingut la sensació que Barcelona és una illa.” I ha triat el 23 d’abril perquè és “un dia molt especial” per a ell –quan la Rambla de Barcelona sembla “un gran plantació de roses”, com ha volgut que el pintor menorquí Llorenç Pons Moll ho reflectís a la portada–, també perquè el 23 està carregat de significat per a aquest home apassionat pels números, potser per la seva formació com a enginyer industrial, potser perquè és fill d’un jugador de pòquer semiprofessional. Com la protagonista, l’escriptor creu que “cada vida té 16 capvespres on tot canvia”.
“Per a mi és una història sobre el perdó”, diu Espinosa, que hi afegeix sense acritud, respecte al garbell humà que representa el “karma artificial”, que “de tant en tant és bo treure’t gent de sobre perquè sinó t’ofegues”. L’escriptor proposa que, tenint en compte que el 13% de la població té predisposició al mal, alguns individus “s’autoevaporessin”, amb l’assessorament previ d’un “megaconsell de savis format per gent gran de tot el món, perquè la seva opinió podria tenir molta força”.
El llibre té diversos tipus de lletra per plasmar les diferents veus narratives, tipografies de cos gran i força blancs per facilitar-ne la lectura a la seva mare i, per extensió a tota la gent gran, “en la qual mai no s’hi pensa”. “Si un llibre meu no el pogués llegir la meva mare per tenir una lletra massa petita, seria molt trist”.
Entre diverses històries reals, hi trobem la mort del mateix escriptor, “aquell noi sense cama que va morir un 23 d’abril de l’any 2023”. Parla de la mort sense cap problema (“Morir no és trist, només ho és no viure intensament”), com ho fa dels tres llibres, la sèrie i la pel·lícula que enllestirà abans dels 50 anys, quan es retirarà, d’acord amb la previsió del metge, que li va dir que el càncer i la quimioteràpia convertirien els seus 50 anys en “els 90 d’un altre”.
Albert Espinosa no tenia previst fer cap gira promocional, però el poder de convicció de Guillem Terribas farà que dissabte signi llibres i parli amb els lectors a la llibreria 22 de Girona (18 h), on detecta “una energia molt especial”.