Llibres

De flors i de marges

Tot els anys, per Sant Jordi hi sol haver un grup d’autors que debuten o bé que han publicat poc i de manera marginal. En repassem alguns noms destacats

Una flor no fa estiu, però un ram, si són fresques, aporta aroma i color. Són benvingudes. Els debutants literaris són com aquestes flors, de vegades discretes, d’altres cridaneres, estranyes o vulgars que tenen el seu lloc en la festa literària de Sant Jordi. En algun cas, es poden sentir com les flors que neixen als marges del camí, que han de lluitar contra les males herbes, que mai no moren. No serà el cas de Gerard Quintana, cantant de Sopa de Cabra i celebritat pública, que presenta la seva primera novel·la, Entre el cel i la terra (Columna), una història d’amor ambientada a la Barcelona dels anys cinquanta. Segur que tindrà molta més cua que autors amb més obra. I què? Per Sant Jordi tot s’hi val i aquestes visions estretes no van enlloc.

Hi ha dos debuts que també parteix amb l’avantatge mediàtic: el de la periodista Ariadna Oltra, que presenta la barreja d’assaig reflexiu i memòries Soc feminista i no ho sabia (Rosa dels Vents) i, en la mateixa editorial, l’actor Bruno Oro, que ha escrit la comèdia romàntica Tu busques amor i jo cobertura.

Anant cap als marges, hi ha debuts de tarannà discret que val la pena destacar. Per exemple, la narradora Natàlia Cerezo, que A les ciutats amagades (Rata) ofereix uns magnífics contes, de to indie, cuits a foc lent. Un altre jove, Pol Beckmann, presenta a Novel·la (Quaderns Crema) una nouvelle sorprenent per l’estil personal i pel retrat de les relacions de parella. La periodista Anna Punsoda ens parla a Els llits dels altres (Amsterdam) d’un món amb més espais obscurs que clars.

També hi ha autors que no són estrictament debutants, però que han publicat poc, o fa molt temps, o que s’han mogut pels marges literaris. O tot alhora. Per exemple, Marià Veloy, autor de Contra els homes d’acció (Més Llibres), una història d’amor i política amb regust de Nouvelle vague. En la mateixa editorial ha publicat Maiol de Gràcia Clotet Projecte tothom, una combinació de biografia i thriller existencial que passa a cavall entre dos personatges, dues èpoques i els EUA i Barcelona.

El periodista Luis Benvenuty acaba de treure la novel·la Te van a coger (Carena), una obra trencadora que barreja amor paternofilial, odi social i un crit de reivindicació del dret a la diferència.

També hi ha premiats, entre els debutants, com ara el jove Xavier Mas Craviotto (Navàs, 1996), que ha guanyat el premi Documenta amb La mort lenta (L’Altra), una novel·la que sorprèn per la maduresa del tema tractat i per l’estil sense concessions, carregat de poesia. També va guanyar un premi Anna Monreal, el Just M. Casero, amb Tristany (Empúries), i Gemma Sardà en va quedar finalista amb Mudances (Comanegra). Dues obres ben recomanables.

Ramon Mas no és debutant, però com a editor de Males Herbes sempre va pels marges i presenta la novel·la Estigmes (1984), que té tanta força com l’anterior, Afores.

Joan Botta, a Totes les meves veritats (Rosa dels Vents), parla de la malaltia i la memòria. També està relacionada amb la recerca d’un mateix el debut de Marta BatalléL’origen de les cols violeta (Empúries).

No tots els debutats han de ser joves. Tenim el cas de Genís Marfà (Barcelona, 1960) que acaba de treure Hijos de Berlín (Adaliz), un thriller històric, primer títol d’una trilogia ambientada a l’entorn de l’Alemanya nazi.

Martí Rodríguez Pont (Girona, 2001, encara més jove que Craviotto) també presenta el primer títol d’una trilogia, L’agitador de mons (Gregal), de temàtica fantàstica.

Un dels debutants que sens dubte estarà més feliç aquest Sant Jordi és Jordi Campoy amb La noia del violoncel (Columna). Si es va tatuar el títol a l’avantbraç, signar exemplars serà com agermanar-se amb els lectors. Com Campoy, Pol Rodellar també és músic, a més de guionista, i a Carrer Parlament (Temas de Hoy) ens parla dels canvis d’aquest carrer barceloní.

Un debut especial és el de la mena de memòries i reflexions àcides del cuiner Oliver Benet, Per què odiava en Ferran Adrià? (Sidillà). Com també és peculiar Elementos (Caligrama), del químic Javier Peña, que fa un homenatge per a tots els públics de la taula periòdica.

El reusenc Ferran March debuta amb les narracions El que dura un cigarro (Godall), Uri Costak amb l’aclamada novel·la de fons filosòfic L’estilita (Amsterdam) i la guionista mallorquina Laura Gost amb l’obra sobre el despertar femení La cosina gran (Lleonard Muntaner). Entre tots, una jardí ben ufanós.

Fins Sant Jordi, cada dia, totes les novetats

Amb aquest treball dedicat a les noves veus sorgides en la literatura catalana per aquest Sant Jordi, El Punt Avui enceta una sèrie perquè els lectors tinguin a l’abast les principals novetats de llibres aparegudes en els diferents àmbits. Així, i fins al mateix dia de Sant Jordi, publicarem cada dia un article dedicat a les novetats en narrativa catalana, infantil i juvenil, traduccions, còmic i il·lustració i poesia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.