Llibres

Els que sedueixen d’un sol cop d’ull

La literatura infantil i juvenil és molt important, tant pel que fa a la formació de lectors com al potencial econòmic

Els adolescents llegeixen per obligació escolar i això és sinònim de començar amb mal peu
A Catalunya tenim bones editorials, autors de text solvents i grans il·lustradors

Als Països Cata­lans, més d’una tren­tena d’edi­to­ri­als dedi­quen els seus esforços a crear títols atrac­tius per als lec­tors més petits. Fins i tot per als joves, tot i que és un sec­tor social com­pli­cat de convèncer. Els ado­les­cents lle­gei­xen per obli­gació esco­lar, i tot el que va rela­ci­o­nat amb el terme obli­gació ja comença amb mal peu...

En canvi, pel que fa als més petits sí que hi ha camp per córrer amb el plaer de la il·lusió en els seus ros­tres davant qual­se­vol dels molts àlbums o con­tes que es publi­quen.

Hi ha edi­to­ri­als molt noves, com Nanit, cre­ada per Núria Puyu­elo i Laia Figue­ras, i Aki­ara, d’Inês Cas­tel-Branco. També les de tota la vida, podríem dir, amb molts títols publi­cats, com ara Bar­ca­nova, La Galera, Com­bel, Baula, Cruïlla, Estre­lla Polar... I altres que ja fa anys que fun­ci­o­nen i es van con­so­li­dant, com Babu­linka, Ani­ma­lli­bres, Kalan­draka, Blackie Books, Taka­tuka...

Us ofe­rim un tast limi­tat de títols de tan­tes edi­to­ri­als com hi càpiguen. Això vol dir que, malau­ra­da­ment, cen­te­nars d’excel·lents lli­bres que­da­ran sense comen­tar.

Veïns, de Babu­linka, és un àlbum escrit a qua­tre mans (Àngel Bur­gas i Mar González) i també dibui­xat a qua­tre mans (Anna Apa­ri­cio i Ignasi Blanch) que mos­tra com acon­se­guir un aco­lo­rit bon veïnatge.

Tor­ben Kuhl­mann és un gran il·lus­tra­dor ale­many que a Edi­son (Joven­tut) ens torna a mos­trar la vida humana a través d’ulls de ratolí. Com també és una figura inter­na­ci­o­nal la il·lus­tra­dora fran­cesa Rébecca Dau­tre­mer. Baula publica d’ella El Lli­bre d’Hores de Jaco­mi­nus Gains­bo­rough. I seguint amb autors inter­na­ci­o­nals, l’italià Roberto Inno­centi ofe­reix a Rosa Blanca (Kalan­draka) una visió de l’Holo­caust.

El meu avi pirata és un àlbum amb text de Laia Mas­sons i il·lus­tra­ci­ons de Zuzanna Celej sobre la pèrdua, publi­cat per Aki­ara. I L’àvia pirata, publi­cat per Edi­ci­ons del Pirata, és una novel·la sobre la mito­lo­gia de la costa cata­lana escrita per Assumpta Mer­ca­der i Josep Car­rasco i il·lus­trada per Pepe Palma.

La Galera, com cada any, no falta a la cita de Sant Jordi amb alguns títols específics. Roser Cala­fell il·lus­tra La Diada de Sant Jordi (amb text de Car­les Sala) i Sant Jordi i el drac (amb text d’Anna Canye­lles). I tam­poc fal­ten a la cita amb el tema del dia Estre­lla Polar, amb tres lli­bres amb el mateix títol, La lle­genda de Sant Jordi, sig­nats pels autors o il·lus­tra­dors Màrius Serra, Roser Argemí i Emma Martínez, a més d’El meu pri­mer lli­bre de Sant Jordi, sig­nat per Màriam Ben-Arab.

Bar­ca­nova ens ofe­reix a Neces­sito una abraçada la història d’un porc espí amb pro­ble­mes de relació que explica l’aus­tralià Aaron Bla­bey.

Tomi Unge­rer va ser un dibui­xant i escrip­tor francès de qui Blackie Books ara recu­pera Així és la vida, res­pos­tes filosòfiques i diver­ti­des a les clàssi­ques pre­gun­tes infan­tils. Per aju­dar alguns pares a sor­tir de més d’un embo­lic.

Eva Prada ha fet un gran àlbum en què recull Un món de dones extra­or­dinàries. Es tracta d’una amena enci­clopèdia il·lus­trada, publi­cada per Ani­ma­lli­bres, en què se’ns pre­sen­ten dones impor­tants de la història de qui ningú mai no en parla.

Coco Books publica Cent lla­vors que van volar, un àlbum d’exal­tació del bosc i la natura, escrit per Isa­bel Minhós Mar­tins i amb il·lus­tra­ci­ons de Yara Kono.

Davide Cali, amb il·lus­tra­ci­ons de Serge Bloch, ofe­reix una història molt sug­ge­ri­dora de fons lúdica­ment filosòfic a En Blai i la seva ombra (Har­per Kids). Un altre bon tàndem el fan Jaume Copons i Pep Mont­ser­rat, que a Tot el que sé de la por (Com­bel) mos­tren com plan­tar cara a tota mena de ter­rors infan­tils.

Cruïlla ofe­reix en edició de luxe l’àlbum Sal­vem-los!, amb text de Jess French i il·lus­tra­ci­ons de James Gille­ard. Una extensa relació dels ani­mals en perill d’extinció de tot el pla­neta. També en un ambi­ent sal­vatge passa Safari, la novel·la amb què Maite Car­ranza va gua­nyar el premi infan­til d’Edebé, que també publica el premi juve­nil, L’efecte Frankens­tein, d’Elia Bar­celó.

L’Óssa i el Llop és una bella història d’amis­tat escrita i il·lus­trada per Daniel Sal­mi­eri i publi­cada per Ekaré. I Li vam posar Mano­lito és un àlbum molt diver­tit de Gus­tavo Roldán sobre un ani­mal estra­nyot, que publica A Buen Paso.

A Taka­tuka tenen clar que una manera d’inci­tar a lle­gir és dir el con­trari. Aquest lli­bre no és per a tu, amb text d’Àlex Nogués i il·lus­tra­ci­ons de Bea Enríquez, acon­se­gueix el seu propòsit. Com també és un bon incen­tiu a la lec­tura can­tar. Això es pro­po­sen a Nanit, con­ver­tint en àlbum cançons de Txa­rango (Compta amb mi, il·lus­trat per Valentí Gubi­a­nes) i Els Pets (Bon dia, il·lus­trat per Marta Montañá).

I d’un bon dia pas­sem a Un dia molt nor­mal, una reflexió sobre què sig­ni­fica nor­mal escrit i il·lus­trat per l’holandès Mark Jans­sen que publica Flam­boyant. Un dia en què podem apren­dre Tot el que cal per fer una casa en un arbre, un àlbum sobre l’amis­tat i la ima­gi­nació de Car­ter Hig­gins amb il·lus­tra­ci­ons d’Emily Hug­hes, publi­cat per Libros del Zorro Rojo. També gira a l’entorn d’un arbre el títol publi­cat per Nan­dibú, L’arbre dels desigs, amb text de Kat­he­rine Apple­gate i il·lus­tra­ci­ons d’Anna Cla­ri­ana.

Thule publica Amary­llis, un àlbum amb exu­be­rants il·lus­tra­ci­ons d’Anna Apa­ri­cio i text de Germán Mac­hado. També són extre­ma­des les il·lus­tra­ci­ons de Mia Gould amb què mos­tra de manera efec­tiva la Història de l’art en 21 gats (Edi­to­rial Medi­terrània).

Tenim edi­to­ri­als amb bons pro­fes­si­o­nals en tots els depar­ta­ments, autors de text molt sol­vents i grans il·lus­tra­dors. Així que el millor és anar a reme­nar, ensu­mar i fulle­jar lli­bres a les para­des i lli­bre­ries espe­ci­a­lit­za­des i dei­xar-vos seduir, vosal­tres i els vos­tres fills. Segur que no podreu com­prar-ne només un, de lli­bre.

La majoria silenciosa i de base

Tot i que ara en sentim a parlar més, en política sempre hi ha hagut el concepte de minoria –o majoria– silenciosa. Aquell sector de la població que no surt mai als mitjans, o no gaire, però que existeix i fa forat. També es parla d’“eixamplar la base”, que aquí aplicarem a la base lectora.

Tot i que correm el risc de cansar amb un to permanent de ploramiques, com passa en àmbits com la música jazz, la poesia o la novel·la negra, que sempre van associades a unes mancances i a unes reivindicacions, el cert és que la literatura infantil i juvenil també carrega aquesta pàtina de menyspreu des de determinats sectors. I no només pel que fa al contingut, també s’ignora el gènere pel que fa a les vendes. I això són faves comptades.

Aquest sector que genera petits lectors –que a l’adolescència es perden, d’acord–, en la diada de Sant Jordi factura al voltant del 35% del total de vendes. I això vol dir uns 7 milions d’euros, que no està malament. Un altre 35% s’ho emporta la novel·la i el 30% restant queda repartit entre poesia, assaig, teatre, manuals tècnics... Aquesta majoria de gent lectora petita es mereix un respecte, oi?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.