L’ètica del desig

El desig. El conflicte per satisfer-lo. A qualsevol preu. Però quina és l’ètica del desig? Hi ha límits? O convertim el desig en un dret universal. La reflexió sobre la maternitat subrogada de l’obra Els diners, el desig, els drets, que s’emmarca en el cicle de teatre Verbatim, el teatre documental que beu no del cànon teatral sinó de la recerca periodística de testimonis reals i de documentació, busca les contradiccions, el conflicte que existeix entre el desig i el dret, en relació amb la maternitat i en concret amb la gestació subrogada, i ho fa amb una posada en escena amb llums i ombres, pecant d’excés alhora d’enfilar i ordenar tot el discurs feminista que se’n deriva, com la recuperació del matriarcat. Amb tot, aconsegueix crear debat, una postfunció en la qual s’enriqueixen els punts de vista amb la participació d’experts.

En la primera part, els actors Núria Lloansi, Susanna Barranco i Juan Navarro, amb màscares blanques de mirada inquietant, donen veu a metges i psicòlegs, en el que vol ser una introducció als diferents processos de gestació i també al negoci que significa la maternitat. Una ramificació, important, la dels diners, que es veu subratllada amb els documentals dels anys vuitanta als EUA, que es projecten a la pantalla, i en els quals es descobreix el primer cas, mediàtic, el de la primera dona a llogar el seu ventre, Mary Beth Whitehead. La decisió és lliure? La pobresa ho fa difícil. Són els testimonis de les dones que, voluntàriament, ofereixen el seu cos per satisfer el desig d’altres, i les que, com les noies índies o ucraïneses, són els conills perfectes per a la indústria de la maternitat subrogada: es calcula que hi ha 200.000 clíniques (granges) a l’Índia. Hi ha un missatge final, el del respecte pel cos de la dona, clau per analitzar l’ètica del desig.