Abras venç la catedral
El bisbalenc Miquel Abras va ser diumenge el colofó d’un festival Strenes que durant cinc setmanes ha posat Girona en l’epicentre de la música a Catalunya. Un artista de la casa, de quilòmetre zero, de proximitat, que demostra que no s’ha de cantar en anglès o sortir als realities televisius per triomfar. Miquel Abras va prendre protagonisme a la imponent catedral amb un espectacle sublim i exhaurint totes les localitats disponibles per veure aquest cantautor que el 2006 va començar a sonar arreu amb el seu primer èxit, Entre mil vidres trencats, un tema que va excloure del recital de diumenge. Un espectacle que es va enregistrar i que serà un nou àlbum. Com que el festival va de Strenes, els dos nous (i simultanis) discos de Miquel Abras, Punt de Partida i Punt de no retorn, van ser els protagonistes de la nit. Com protagonistes van ser els artistes convidats, que en van ser moltíssims. Guillem Roma va pujar a l’escenari amb Per amor a l’art, i els menuts bisbalencs de la coral infantil Petita Lola van fer les veus a Karma i la dolça La Placeta amb el saxo de Jordi Paulí baixant les escales de la catedral. Una imatge repetida amb més rotunditat quan esglaó a esglaó el grup de percussió Taxeks de Celrà va fer ressonar els tambors, preludi del tema El primer dia d’octubre, una data que Miquel Abras proposa que sigui declarat dia dels enamorats. “Vam convertir tota la ràbia en amor”, diu la lletra. Per canalitzar l’enuig per “les bèsties que no paraven de mossegar” a l’1-O va arribar Crida, un dels majors èxits del cantautor bisbalenc, que va fer posar el públic dempeus: “Crida ben fort, fins que tothom et senti, fins que la por s’en vagi del teu cos!” Amb Cesk Freixas en va arribar una altra de reivindicativa, L’Empordà se’ns crema, que va sonar abans de la versió intimista de País petit, de Lluís Llach. Els últims convidats van ser el cor juvenil Geriona, que van acompanyar Abras “en la balada més bonica que s’hagi fet mai”: Amor particular, també de Llach, i Amb tu soc joc, brodant una cançó desbordant de sentiment. Traca final amb uns Gira-sols mirant la lluna amb toc de Rage Against The Machine, Ocells de nit i La Reina del ball, que va desencadenar la bogeria amb la tradicional guerra de coixins per cloure el concert i el festival Strenes.
