Rusó Sala, la veu que desitja

Rusó Sala va publicar el 8 de març passat Desirem (Microscopi), el seu quart disc en solitari, o relativament en solitari, perquè en aquest cas la cantautora rosinca s’ha aliat amb Aleix Tobias (Coetus) i Míriam Encinas per donar forma a un trio amb una sonoritat molt especial. “En aquest disc hi ha influències sefardites i andalusines, però no ens quedem en la música antiga, sinó que n’agafem l’aroma per modernitzar-la i crear cançons noves”, afirma Rusó Sala, que va posar en marxa una campanya de micromecenatge a Verkami per finançar en part l’edició de Desirem . “No és fàcil fer un disc com aquest: és un procés orgànic que requereix una inversió forta de diners i d’energia”, afirma Sala, que va debutar ara fa 10 anys amb La ciutat imaginària. Després va arribar Mar endins (Freshsound, 2013), que ella descriu com “un diàleg entre la cançó i el jazz”, i Fil de coure (Microscopi, 2015), “un disc nu, intimista, emocional i cuidat”, només amb veu i dues guitarres, la seva i la de la guitarrista sarda Caterinangela Fadda. “Ara em venia molt de gust buscar aquesta contundència del trio”, diu la cantant, que de fet va iniciar aquest projecte com un duo amb Tobias –Sala és també una de les veus de l’orquestra de percussió ibèrica Coetus–, amb qui el van iniciar fa un parell d’anys. “La idea inicial era fer aquest disc a duo, però vam decidir que incorporar la Míriam era el punt que li faltava al projecte. Aquest és un disc produït entre els tres i fet a tres bandes, en el qual Tobias s’ha encarregat més de la part rítmica i Encinas, de la part melòdica. Jo no els deia el que havien de fer, perquè tots dos són poliinstrumentistes amb una gran experiència.” Míriam Encinas Laffitte ha format part de diversos grups com ara Mos Azimans i Sendarena, i el 2017 també va estrenar un projecte en comú amb Rusó Sala. En el disc, Encinas toca la viola medieval, el dilruba i diversos tipus de flautes, mentre que Tobias s’encarrega de la bateria, el bendir i altres percussions que van del pandero quadrat a les carbasses, l’udú africà i una llauna de pebre vermell.

La majoria de les cançons tenen lletra i música de Rusó Sala , però també hi ha alguna il·lustre aportació externa en la part literària: la lletra de Desirà l’amic és un fragment del Llibre d’Amic e Amat de Ramon Llull, que ha inspirat també el títol del disc. “Si Llull parla del desig que té l’amic de comunicar-se amb el seu estimat, Déu, jo extrapolo aquest desig i el poso en primera persona del plural per convidar tothom a explorar el seu propi desig i a desitjar de manera col·lectiva”, diu Sala, que com a creadora té un objectiu molt clar: “Quan sento que una cançó val la pena és quan m’emociona a mi mateixa i em fa plorar o riure. Aquest és el meu punt d’autoexigència.”

Rusó Sala actuarà el diumenge 21 de juliol, amb Tobias i Encinas, dins del cicle Do, Re, Vi, que maridarà la seva música amb vins empordanesos, en el marc del Festival Portalblau de l’Escala.