Sense palau no hi ha ballet
El Victòria acull dues produccions del Sant Petersburg Festival Ballet: ‘La bella dorment’ i ‘Gisselle’
Per tercer any consecutiu. la gira europea del Saint Petersburg Festival Ballet arriba al Teatre Victòria de Barcelona. Enguany venen amb dues produccions clàssiques: La bella dorment (fins diumenge) i Giselle (del 22 al 26 de maig). El director Sergey Smirnov celebra la comunió amb Barcelona, en un país en què no hi ha la tradició del ballet arrelada. Catalunya difícilment pot tenir companyia de ballet, avisa, si no hi ha tradició i el suport de les institucions: “El ballet va néixer als palaus, sense palaus no és viable.” A l’espectacularitat d’un cos de ball de 40 intèrprets, s’hi suma una orquestra de 38 músics (Hungary Festival Orchestra).
El Festival Ballet (nascut el 2009) sobreviu sense ajuda governamental. Ho pot fer perquè Rússia va al capdavant en la defensa del ballet i compta amb un ampli equip de patrocinadors. També és viable gràcies a les gires de fins a tres mesos de durada. Barcelona és una de les places on més temps podran quedar-s’hi, alternant el descans dels ballarins amb els assajos i les actuacions.
Elisabeta Bogutskaya i Aleksandr Abaturov són els dos ballarins principals. Celebren poder actuar amb música en directe perquè es nota l’ànima dels músics des del fossar, alhora que admeten la dificultat de poder asseverar quina és la millor companyia de les que venen de gira per Catalunya, durant tota la temporada: “Qui dona els paràmetres haurà de ser el públic”, contesta prudent Bogutskaya.
Títols clàssics en la gira
Com la majoria de ballets que passen de gira, el Saint Petersburg tira de dos títols molt clàssics (el 2017 van debutar a Catalunya amb El llac dels cignes i Giselle, que van programar en ciutats com ara Sant Cugat, Manresa, Granollers, Vilafranca del Penedès, Montcada i Reixach i Barcelona. Els dos ballarins no se senten limitats per una coreografia fixada que tothom coneix –“Sempre ens agrada representar-les”, diuen–. Sí que admeten que el viatge constant de la gira esgota físicament i mentalment, però que ells ja es preparen per poder estar sempre disponibles cada nit a la funció. Smirnov, per la seva banda, és el que tria el repartiment i qui prova que el resultat s’adeqüi a l’estètica de Sant Petersburg. El ballet està arrelat a la seva cultura (el públic vol que s’expliqui una història i amb un vestuari i un decorat concrets) i per això no el preocupa que els nous balls puguin fer-li ombra, “la nostra missió és preservar-la”.