Ni nostàlgia ni reusenquisme embadocat

«Desgraciada coincidència.» Aquestes van ser les elegants paraules triades pel president del Centre de Lectura, Jordi Agràs, per criticar la coincidència en dia i hora (20 d'abril, a les vuit del vespre) de la presentació de dues de les novetats literàries més importants del Sant Jordi reusenc d'enguany. El culpable? Doncs qui ha de ser, l'Ajuntament, com sempre, perquè el dia i hora de la presentació al Centre de Lectura dels dos últims llibres que va entregar Pere Anguera a Rafael Dalmau Editor ja feia setmanes que estaven decidits, quan, pam!, la gran piconadora municipal va anunciar que just aquell dia i en aquella hora es presentaria l'últim volum de l'obra completa de Xavier Amorós. Solució? Doncs l'ateneu va haver d'avançar una hora el seu acte i el públic, tan interessat per Anguera com per Amorós, es va haver de transmutar en Carl Lewis per poder córrer en un temps rècord el trajecte que separa el Centre de Lectura de la Biblioteca Central Xavier Amorós.

En fi. Demà, a les parades de llibres del Mercadal hi haurà La nacionalització de la sardana i Sant Jordi, patró de Catalunya, els dos darrers llibres que Anguera va escriure per a la col·lecció La creació dels símbols nacionals de Catalunya, d'ineludible lectura en els temps del Reus Decideix que vivim ara. Salvador Palomar i Montserrat Duch van ser els encarregats de presentar les dues obres al públic, on hi havia Xavier Amorós, com no podia ser de cap altra manera. El savi Palomar va regalar al públic una lliçó amena, erudita i breu sobre la història de la festa mentre que la historiadora Duch va parlar poc de la sardana i sí, en canvi, de l'amic i col·lega desaparegut, a qui va dedicar unes sentides paraules.

I corrents cap a la Biblioteca Central Xavier Amorós, on ja hi havia l'alcalde (que no havia assistit a l'acte anterior perquè el president de la Generalitat li inaugurava l'hospital lleuger de Cambrils) i molta altra gent, impacients, quasi tots, perquè comencés la presentació atès que dimarts, a més a més, hi havia partit del Barça. La cronista va seure esbufegant i va rebre tot seguit un amable calbot de Maria Lluïsa Amorós, amb què l'escriptora i filla del protagonista de l'acte li recordava que també ella acostuma a ambientar a Reus la seva literatura. Resulta que la cronista l'espifia sovint i a l'escrit que va publicar el 17 d'abril sobre la presentació d'Àngels de pedra de Rosa Pagès va obviar el nom de la Maria Lluïsa en la breu nòmina de novel·listes que parlen de la ciutat. Calbot ben merescut, doncs. Bé. Al gra. El públic va gaudir de la presentació del quart volum de l'obra completa de Xavier Amorós, L'agulla en un paller II, un totxo d'un miler de planes («Com més va, més s'engreixen aquests llibres», va comentar sorneguer Amorós) que contenen la magnífica prosa dels llibres de la sèrie Temps estranys, on l'escriptor retrata la ciutat i la seva gent des de 1951 fins a 1975. Rosa Cabré, curadora de l'obra completa del reusenc, i l'escriptor i professor Magí Sunyer, prologuista del volum, van presentar el llibre. Del pròleg, la cronista es queda amb dos dels aspectes que, segons Sunyer, caracteritzen les memòries amorosianes: el rebuig a la nostàlgia («un lloc comú que sovint amara aquesta mena de literatura i que de vegades l'arriba a convertir en empallegosa») i «un reusenquisme sense embadocament, de qui estima profundament la seva ciutat i per això mateix denuncia els desastres que s'hi perpetren, sovint amb l'aquiescència dels polítics locals i la majoria de la població». «A Reus, sempre m'hi he sentit de primera. No me n'he mogut mai. I de què he d'escriure, doncs, si no conec res més? » En la seva breu i substanciosa intervenció, Xavier Amorós va deixar clar per què sempre ha escrit sobre Reus i les raons del títol de L'agulla en un paller: perquè és més difícil trobar-la que descobrir el sentit de la vida.

Aquest ha estat un acte molt anguerià, pensava la cronista mentre sortia de la biblioteca arrossegant el totxo i escamnada perquè no sentia cap dels sorolls típics (crits, petards i botzines) de quan marca el Barça. Fa un any, Pere Anguera ja no va poder assistir per la malaltia a la presentació del tercer volum de l'obra completa d'Amorós, que ell havia prologat. I just en aquell acte, l'alcalde va suggerir que calia començar a pensar en el nom de la segona biblioteca pública de Reus. Doncs bé. Avui, a les cinc de la tarda, es col·loca a la zona de Mas Iglésies la primera pedra de la biblioteca Pere Anguera que, potser, qui ho sap, s'inaugurarà d'aquí a un any, quan es presenti el cinquè volum de l'obra completa d'Amorós.