“He volgut fer una comèdia, de bon rotllo”

El poeta, nar­ra­dor i arti­cu­lista Sebastià Alza­mora (Lluc­ma­jor, 1972) és un dels valors con­so­li­dats de la nova lite­ra­tura cata­lana. Gua­nya­dor dels pre­mis Car­les Riba, Josep Pla, Jocs Flo­rals i Ciu­tat de Palma, ens pre­senta ara una novel·la sobre l'ideal de volar. Mira­cle a Lluc­ma­jor (edi­to­rial Proa) recrea la història real d'un jove pagès de Mallorca que, en la dècada dels vint, dis­se­nya i cons­tru­eix un apa­rell, el come­ta­gi­ro­avió, que altera la vida del poble. La ficció omple d'aven­tu­res la per­so­na­li­tat de per­so­nat­ges històrics i ima­gi­nats.

La conec des de nen. És una història que forma part de la mito­lo­gia local de Lluc­ma­jor.

Sí, el meu poble. Fora del meu poble gai­rebé ningú la conei­xia i aquest va ser un dels motius per expli­car-la. Jo he sen­tit infi­ni­tat de ver­si­ons sobre Pere de Son Gall. Des de sem­pre m'havia sem­blat una història bonica.

És veri­tat que té un punt freak, però d'altra banda té el punt, que m'agrada molt, d'un tio que es troba amb un pro­jecte, una il·lusió a la qual és capaç de dedi­car tot el que té: totes les seves for­ces i deter­mi­nació.

Feia anys que la tenia al cap i va arri­bar el moment de nar­rar-la.

És l'apa­rell que ell va inven­tar, una intuïció que no era gens des­en­cer­tada. Pen­sava que l'enlai­ra­ment i l'ater­ratge ver­ti­cal havien de ser pos­si­bles. En el fons era un pro­to­ti­pus de l'helicòpter actual. La idea, la il·lumi­nació no li va fal­tar, el que no va tenir va ser sort.

La manca de diners, de suport i de conei­xe­ments esde­vin­drien els grans rep­tes. No obs­tant això, va arri­bar a fer una màquina que Déu n'hi do. El lli­bre repro­du­eix les poques foto­gra­fies que que­den de l'apa­rell.

No crec que sigui una novel·la històrica, tot i que sur­ten per­so­nat­ges que van tenir una existència històrica real. A banda del mateix pro­ta­go­nista, hi ha la poeta Maria Antònia Salvà o hi surt la Lliga del Bon Mot, també real, que tenia com a missió com­ba­tre la blasfèmia i la gro­lle­ria a Mallorca. Són per­so­nes reals i fins i tot esde­ve­ni­ments històrics que deri­ven cap a una ficció total, en alguns moments deli­rant.

Sí. Per exem­ple, l'ena­mo­ra­ment de Pere de Son Gall amb la filla del ter­ra­ti­nent és inven­tat. El com­por­ta­ment de Maria Antònia Salvà com a alca­vota simpàtica és també total­ment fic­tici.

En Pere de Son Gall i Maria Antònia Salvà, tot i ser coe­ta­nis, no es van trac­tar mai. Així, mateix, la Lliga del Bon Mot va arri­bar a Mallorca, però no va fer mol­tes de les coses que sur­ten en la novel·la, en què es bar­re­gen fets reals amb ele­ments que resul­ten de caràcter més mític, basats prin­ci­pal­ment en les ron­da­lles mallor­qui­nes.

Perquè de la jux­ta­po­sició neix una visió més àmplia de la rea­li­tat. No anava bus­cant allò que efec­ti­va­ment va pas­sar, sinó el que podria haver pas­sat.

Volia donar-li, al lli­bre, un trac­ta­ment de comèdia, que donés bon rot­llo. Tenia ganes d'expli­car una història que fos una salu­tació a la vida i vaig pen­sar que tots els ele­ments i con­di­ci­ons de la trama por­ta­ven cap a la comèdia. Hi ha una base de per­so­nat­ges secun­da­ris que pro­curo que tin­guin tots el seu moment de glòria, però que apor­ten viva­ci­tat i, sobre­tot, sen­tit de l'humor.

Sí, volia aquest to espe­rançador, de creure en les coses que un real­ment creu, ja sigui una història d'amor o un pro­jecte com el come­ta­gi­ro­avió o sigui el que sigui. Per molt insen­sat que sem­bli, per molt tro­nat que fos, la fe i la deter­mi­nació de Pere de Son Gall va donar uns resul­tats, un somni. Aquesta volia ser la idea de la novel·la: un cant a l'espe­rança, entesa l'espe­rança com una acti­tud de no-ren­dició, de no dei­xar-se aba­tre mai.