Art a la plaça sense nom

La plaça de Can Colom de l’Hospitalet de Llobregat és, a primer cop d’ull, una plaça qualsevol. No li manca res per ser-ho: té arbres, bancs, parc infantil, un sòl de sorra potser un pèl descuidat... I també té veïns, tot i que els blocs de pisos estan separats de la plaça per uns murs molt antipàtics. Uns murs físics que també són mentals: els veïns fan poca vida a la plaça. No hi van a petar la xerrada, ni a passejar el gos, ni a jugar a la petanca. Simplement no hi van. El seu lloc l’ocupen ànimes marginals del barri de Santa Eulàlia.

Hi ha un altre detall important d’aquesta plaça, i és que no té nom. El que li han posat l’han pispat de la masia que té a quatre passes, la masia de Can Colom, un interessant vestigi del segle XVIII (molt reformada posteriorment) destinat a les polítiques públiques de les dones que trenca la monotonia de les altes torres d’habitatges. No té nom perquè no té placa. Bé, no en tenia fins ara. La seva irrupció ha deixat els veïns desconcertats, perquè és il·legible. L’ha fet fer l’artista Rubén Grilo amb el disseny superposat de deu propostes gràfiques diferents.

A l’Hospitalet estan sabent treure bon suc de la seva realitat urbana amb un aliat de mentalitat lliure: l’art. Per això el consistori va decidir impulsar l’aventura del Districte Cultural: per contaminar de creativitat la ciutat, en especial els seus punts grisos. Mentre l’adotzenada i darrerament tan poc sorprenent Barcelona expulsa els artistes per la pressió dels lloguers, l’Hospitalet els rep amb els braços oberts. Més de 300 es calcula que ja hi viuen i/o hi treballen. Per no parlar de les galeries que també han emigrat de la capital. La perifèria s’ha convertit definitivament en el centre.

Però no es tracta només d’acollir-los, als artistes, sinó també d’integrar-los i d’aprofitar-los. I això és el que s’ha fet amb el projecte La plaça, amb un crit d’auxili: artistes, ajudeu-nos a fer de la plaça de Can Colom un espai d’estímuls vitals per als ciutadans.

La iniciativa ha estat comissariada per David Bestué, que amb la complicitat total de l’Ajuntament (llegeixi’s: no posar traves amb els permisos) ha encarregat vuit intervencions a artistes i dissenyadors industrials que de la nit al dia han canviat la imatge, la personalitat i el cor mateix de l’abandonada plaça. Ara té una placa (com s’ha dit, obra de Rubén Grilo) que defuig el patró de placa; un riuet que la connecta amb el Llobregat tot i que en la direcció contrària de les aigües (Daniel Steegmann), i inclús una cabana per protegir-se de les mirades dels balcons plens de roba estesa (Julia Spínola). Dels fanals i de les maleïdes parets en broten escultures (Guillermo Santomá ha deixat la seva monumental empremta en un fanal i Fernando García en els murs, amb un vibrant homenatge a Juan Muñoz, tot replicant-ne la seva Escalera invertida). I han aparegut noves possibilitats de mobiliari urbà: unes formes orgàniques que s’obren al cel (June Crespo) i unes barreres de seguretat de carretera que blinden l’espai de jocs de la canalla (Sociedad 0). Tot respira ironia, fins i tot les burilles que no falten en cap plaça: Francesc Ruiz les ha mutat en dibuixos sobre petits cartrons. N’hi ha 15.000 dispersats a tot el terreny i es poden col·leccionar. De dia o de nit, perquè l’horari d’aquesta exposició a l’aire lliure és les 24 hores (sense vigilància de seguretat).

La plaça de Can Colom no serà una plaça qualsevol durant les properes tres setmanes. En principi les obres d’art es retiraran el 24 de juny, però qui sap si els veïns ja se les hauran apropiat per sempre més quan facin vida a la plaça.