El planeta d’El Petit
En diuen pop metafísic. O pop quàntic. O pop sintètic. Etiquetes. El fet és que la música que fa El Petit de Cal Eril et desarrela de la terra, la de la Guissona natal del cantant, Joan Pons, per enlairar-te fins a territoris més lunars. Tot concert és un viatge, però el d’El Petit de Cal Eril és d’anada amb una tornada que fa ànsia. Perquè s’hi està tan bé en aquesta atmosfera sonora, nítida, evocadora i hipnòtica. És fer que sembli fàcil el que és extraordinari.
El Petit de Cal Eril va estrenar Energia fosca (Bankrobber, 2019) a les comarques gironines dijous al vespre a l’Auditori de l’Ateneu de Banyoles en el marc de presentació del festival Aphònica que començarà el 27 de juny. Tot i la foscor del títol, l’energia que desprèn la nova sonoritat d’El Petit de Cal Eril, amb canvis en la instrumentació i els arranjaments, és tan lluminosa com els cinc punts de llum, cinc asteroides que orbiten entorn dels músics. Amb cada nou projecte, una posada en escena diferent, també en estètica i vestuari. En la foscor de l’auditori, un es va imaginar com sonarien les composicions d’Energia fosca en un concert a l’aire lliure, en la plenitud d’una nit d’estiu.
De les composicions, Joan Pons manté aquest to vocal de freqüència baixa, no recitant, deixant-se balancejar pel so, aconseguint crear aquest escalf que fa que cada cançó sigui entrar en una zona de confort. Predominen els teclats, amb estrofa pròpia, i subratllen les lletres que no queden diluïdes en aquesta bombolla musical. El tema Sents el sol i Pols en són dos exemples. Jo soc una ombra va obrir el concert de Banyoles amb moments còmplices amb el públic local. El Petit de Cal Eril és un habitual del festival Aphònica, tal com Joan Pons va recordar. Amb Sento o Soc dins dels núvols, El Petit de Cal Eril manté el públic al seu planeta. També van sonar èxits anteriors i que ja exploraven aquest viatge cap a la part fosca i clarivident, com la cançó Com puc saber el que penses. Avui, El Petit de Cal Eril participarà en el cicle Del poema a la cançó a La Mercè de Girona sobre el procés creatiu musical a propòsit de Pere Quart.
