la crònica
«El món, per als editors!»
La diada a Girona comença, des de ja fa quatre anys, amb un esmorzar a la seu dels serveis territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació a Girona, a la qual es convida escriptors, editors, llibreters i la premsa, per iniciativa del delegat del Govern, Jordi Martinoy, que exerceix d'amfitrió ensems amb Miquel Sitjar, el director dels serveis. Ahir, però, hi havia un convidat d'excepció, l'alcalde de Palafrugell, Sergi Sabrià. És que les dotze hores de lectura de l'obra de Pla que, des de fa precisament dotze anys, se celebra a Palafrugell organitzada per la fundació que porta el nom de l'insigne escriptor, es va traslladar durant la primera hora i mitja a la casa Solterra, al carrer Ciutadans. El motiu era que l'obra objecte de lectura va ser Girona, un llibre de records. Després que esgotessin el seu torn de lectura, retransmesa en directe al Teatre Municipal de Palafrugell, Sabrià, Martinoy i d'altres, mentre els escriptors eren al pati, retratant-se, va tocar llegir. Tres minuts de lectura per torn i un pilot vermell t'avisa que has de marcar el punt en què acabis, perquè així qui ve després sap des d'on ha de partir. A fora, continuava la conversa, els cafès, els sucs i els croissantets. Vénen a la memòria converses a mig fer amb Àlex Hernández, salutacions amb Carles Sala, Maria Mercè Roca, Josep Maria Fonalleras, Carme Renedo, Gerard Bagué, el fotògraf Pep Iglesias, i també la calidesa de Rosa Gil.
L'esmorzar d'ahir, a més, també tenia leitmotiv: retre un homenatge als editors gironins, personificats en Manuel Costa-Pau (Llibres del Segle), home venerable i més que editor, que també, activista cultural. Va ser ell qui va parlar després de Jordi Martinoy. Va ser ell qui va definir l'editor com a «lletraferit i romàntic», i als editors gironins els va recomanar fugir «d'aquest fàstic de la condició de local», perquè els editors són «tan o més grans que qualsevol industrial», i els va instar a reconèixer la seva veritable projecció: «Som fabricants, pertanyents a la indústria cultural, utilitzant aquest terme amb tendresa, que som a Girona, però pertanyem a un àmbit molt més extens, molt gran, a un domini lingüístic que va de Salses a Guardamar», i és per això que el veterà editor va voler adreçar a tots els editors una «felicitació extensa i sentida». Costa-Pau va posar com a exemple Dalmau Carles, que va engegar la seva editorial el 1904 i va aconseguir una notable projecció internacional. Dalmau Carles va servir a Costa-Pau per reivindicar, per als editors gironins, «una manera de ser amb mires amples en el món, gent digna i capacitada per ocupar un lloc al món», perquè el món, segons ell mateix, pertany als editors.
