Melodrama carregat d’intriga i tendresa

Aquesta proposta aconsegueix dissoldre dos elements aparentment antagònics: el melodrama i el thriller, un format estrany que aprofita els trumfos de cada format i finta les perilloses crosses. El text d’Alberto Conejero, entre un jardiner que no vol sortir del seu hivernacle recordant una relació tan dolorosa com alliberadora i la mestressa que ha desaparegut, té totes els ingredients per ser molt emotiu. És fàcil caure en un sentimentalisme sentit, de grans escarafalls. Però el mèrit d’aquesta producció, dirigida per Luis Luque, és que el dolor passa per dins, sense necessitat de moquejar ostensiblement.

El personatge protagonista, interpretat per un sensible Carmelo Gómez, pateix la desorientació de Señora de rojo sobre fondo gris, que s’ha vist recentment al Romea. Ara, l’actor dialoga amb la dona. Emi Ecay ha substituït en l’última etapa de la temporada al Goya Ana Torrent, que va haver d’abandonar per motius de salut. Ecay mostra una dona vulnerable, que s’amaga en un posat de domini, però no deixa de ser feble. La relació (ella sempre és un miratge, que juga amb temps verbals diferents dels del jardiner) és dolorosa però el jardiner (que narra la relació amb ella a un policia) no pot escapar-se’n. És un amor dolorós, tòxic. Certament, hi ha una situació d’amor utòpic entre el jove jardiner i la mestressa.

Tot i que és previsible el desenllaç de l’obra, la tensió es manté amb unes interpretacions, inusualment contingudes, que ensenyen tendresa i fragilitat i que revelen dos personatges ferits que es llepen les ferides, sabent que és incorrecta aquesta manera d’actuar socialment. El seu desig seria quedar-se per sempre dins el seu hivernacle (bonica metàfora que evoca Doña Rosita la soltera) recordant els noms de les plantes. Un record nostàlgic que tothom ha viscut, en la intimitat, més d’un cop.