Art

Dalí i Gala, emmirallats

Una mostra al Castell de Púbol de 60 fotografies, amb algunes d’inèdites, estableix un diàleg entre l’artista empordanès i la seva musa abans i després de conèixer-se

La selecció d’imatges s’ha fet a partir d’un fons de 17.000 fotografies que té la fundació

Mostrar la relació entre Dalí i Galà, el diàleg entre el geni i la seva musa. Aquest és l’eix vertebrador de la nova exposició temporal que la Fundació Gala-Salvador Dalí proposa al Castell de Púbol, que es podrà visitar fins al 6 de gener de l’any que ve. Una mostra en què s’han seleccionat 60 fotografies d’un fons que n’inclou unes 17.000 que té la fundació. La directora dels Museus Dalí, Montse Aguer, assegura que ha suposat una important tasca documental seleccionar les imatges: “Ens dona una òptica diferent de la relació entre els dos basada en correspondències i diàlegs”, va subratllar ahir durant la inauguració de l’exposició.

Cinc de les imatges són inèdites i exploren el vincle d’abans i després de l’estiu del 1929, el moment en què va tenir lloc la trobada a Cadaqués que va marcar les seves vides per sempre. Gala/Dalí: imatge i mirall busca “repensar” i “qüestionar” la percepció de Gala i el pintor a través de la imatge, farcida de complicitats i correspondències, fins i tot, abans que es coneguessin. Un joc especular que convida a transcendir el món de les aparences al mateix temps que interpel·la la memòria col·lectiva.

L’exposició, dividida en quatre parts, comença amb els records de la infància del geni del surrealisme. En la seva autobiografia, La vida secreta de Salvador Dalí, el pintor afirmava que en el transcurs de la seva vida s’havia repetit la mateixa imatge d’una figura femenina. Una imatge que, finalment, es correspondrà amb la seva musa i col·laboradora. Dalí hi somia, així, fins i tot abans de conèixer-la. Per això, la selecció de fotografies de retrats d’infantesa i joventut mostra analogies entre els dos, fruit de les convencions del gènere fotogràfic i de l’època.

La segona part de la mostra, que s’anomena Ball oníric, se a finals dels anys vint, quan la trajectòria artística i vital de Dalí s’enfoca cap al surrealisme i, en el seu anhel a solidificar els somnis i les idees obsessives del subconscient, troba en la fotografia un ferm aliat.

El mite de Narcís, que és com es titula el tercer àmbit expositiu, posa la mirada en l’entrada en escena de Gala. En aquell moment, es “trenca” el mirall Dalí-Narcís que havia caracteritzat el geni i, a partir d’ara, “s’emmiralla” en Gala, s’hi reconeix, i viceversa. Tots dos mantenen una relació especular, narcisista. Anhelen descobrir en l’altre la imatge sorprenent de si mateixos, amb la fotografia com a eina fonamental d’aquest procés creatiu.

Finalment, la darrera part de la mostra, Autoretrats automàtics, se centra en els autoretrats i les sobreimpressions de la parella, creades inicialment per atzar i després per voluntat pròpia. Gala i Dalí formen un tercer personatge que els inclou i els transcendeix tots dos.

Entre les imatges inèdites que s’han recuperat del fons, algunes de les quals, recentment adquirides, n’hi ha una de Gala a Arosa, Suïssa, l’any 1929 que sospiten que hauria servit de base per a un dels quadres de l’artista.

Catàleg en línia

El catàleg de l’exposició, comissariada per Rosa M. Maurell i Bea Crespo i que inclou textos d’Aguer, s’ha publicat en línia en quatre idiomes (català, castellà, anglès i francès) i es pot descarregar gratuïtament a través del web de la fundació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.