La crítica premia

Encara no tenen photocall ni catifa vermella, però els premis de la crítica espanyola de còmic aspiren, segons el seu president, Oriol Estrada, “a fer proselitisme”. “Més que mirar el que fem nosaltres el que volem és donar visibilitat al còmic i sobretot als autors”, diu. En aquesta primera edició del premis que atorga l’Associació de Crítics i Divulgadors de Còmic (ACDCómic), d’àmbit estatal, s’ha premiat com a millor obra el treball d’un autor consolidat com és Max (Barcelona, 1956) pel còmic Rey Carbón (La Cúpula, 2018), per “l’exploració del llenguatge del còmic i el qüestionament de les seves regles”, va explicar ahir Estrada en la presentació dels guardons. També va destacar la seva “avantguardista reflexió sobre l’origen del dibuix prenent com a base una faula de Plini el Vell”.

Si per una banda la naturalesa del premis és reconèixer l’obra sòlida i madura d’un autor, per l’altre els crítics volen premiar la gosadia de la joventut amb prisma de qualitat i talent. El premi al millor autor emergent va ser per a María Medem (Sevilla, 1994), de la qual Estrada va destacar “la seva maduresa narrativa i el seu matiner domini d’una gràfica pròpia i una gran personalitat que s’ha mostrat tant en el seu treball individual com en el col·lectiu”. Medem va publicar l’any passat Cenit (Apa Apa), la seva primera novel·la gràfica, amb la qual l’abril passat va guanyar el premi a l’autora revelació del Comic Barcelona.

Els guardons no tenen dotació econòmica, però l’ACDCómic, a més dels diplomes acreditatius dels guardons, farà una publicació dedicada als dos autors que serà distribuïda a partir de la tardor vinent de franc.

Tot i la diferència generacional, la dinàmica del còmic ha fet que els dos autors tinguin punts de trobada. Max va declarar que és seguidor de les noves tendències que marquen els autors emergents: “Sempre he continuat sent un gran lector de còmics, però hi va haver un moment que m’avorria i només vaig trobar motivació quan va aparèixer aquesta nova generació que ha revifat el fanzine com a autopublicació”. va dir Max. Medem hi va afegir: “Tot i que no vaig ser lectora d’El Víbora, gràcies a la seva generació vaig veure que podia fer els meus còmics.”