“Quan ets actriu, t’adaptes al que estàs vivint”

Els meus pares van començar a fer teatre a l’Espai Escènic de Gavà [l’escola de La Roda Produccions]. A l’estiu feien un taller de teatre i vam decidir apuntar-nos-hi. Ara farà uns deu anys. A partir d’aquell moment vam començar a fer teatre. Abans havia anat a veure obres de teatre, però com una activitat de dissabte en família, com qui va al cine o al parc.Vaig començar a tenir-hi interès quan em vaig apuntar al casal. Allà va ser quan vaig veure que era un món que m’apassionava.

Sí. Vaig començar a fer d’actriu fa un parell d’anyets, i de professora, fa molt poc. Com que m’especialitzo en nens, m’agrada que tot el que ensenyo també ho puguin veure reflectit a l’escenari.

Tot depèn de l’obra que vagin a veure. Si és més atractiva per a jovent, tindran més interès per anar-la a veure. Quan ets adolescent tens uns altres interessos, però no deixaràs el teatre si realment t’agrada. Jo sempre m’he mogut en un àmbit en què a tothom li agrada el teatre: tant a la meva família com als amics. Sí que puc entendre que quan comences a fer-te més gran, que ja vols explorar el món perquè ja et creus un nen gran (als 15-16 anys), potser deixes una mica el teatre.

Quan pots conèixer de primera mà què és el que fa un actor a l’hora de fer un espectacle, ho tens més proper. I La Roda, quan forma alumnes i veu que et serveixen per fer un espectacle (pel seu talent o perquè s’adapten al perfil de personatge del futur títol) els ha estat molt útil. M’ha passat a mi i a molts altres companys de l’Espai Escènic. Durant el curs es prepara una mostra de teatre que es programa al final. És aquí, quan Dani Cherta i Jordi González (que porten La Roda Produccions) veuen els que se saben adaptar a un escenari, si agrades al públic, si tens facilitat per transmetre tot allò que vols provocar en l’espectador.

Amb Gospel for kids, que és l’obra en què jo actuo amb ells, no ho hem fet. Però sí amb altres títols com El vestit Pop de l’emperador o Aladdin, the Pop musical. Sí que han fet un assaig amb públic en què comproven si té tirada. Fan la prèvia per veure si agrada.

Dins d’una obra es fan com bromes perquè reaccioni el públic, i comproves que hi ha gags que no funcionen i es planteja si es canvien. Davant d’un públic veus la reacció. Quan assages entre els teus companys, és probable que tinguem un humor similar i que els gags ens facin gràcia d’entrada. Es tracta de presentar-ho i provar.

En la mostra de final de curs hi participem tots. Allà ens veuen a tots. I es trien, entre els diferents perfils d’actors, el que encaixi millor per a la seva producció.

Un dels avantatges de ser actor és que pots estar en més d’un espectacle. I et pots anar movent per diferents companyies. També hem treballat en produccions diferents que no són de La Roda. És bonic poder combinar diferents equips amb públics diferents i enriquir-te de cada experiència.

No t’ho pensis. Fer teatre obliga a estar tots molt pròxims. La relació que crees amb companys, directors i qui sigui segueix mantenint-se.

Un dels reptes de ser actor és que et puguis adaptar al que demana cada espectacle, i el públic. Per moltes companyies o produccions, sempre has de saber on ets i què és el que has de transmetre cada cop. Quan ets actriu, t’adaptes al que estàs vivint.

T’especialitzes pel teatre que et sents més còmode. Jo em sento molt bé amb el familiar perquè amb els nens sempre tens reaccions molt sinceres, però es pot fer de tot. No crec que els actors s’encasellin en un format o un altre.

Més que què és el que em pot oferir la professió, és al revés: què puc oferir jo a la professió? Quina és la meva capacitat d’assumir cada personatge, quins reptes em proposa i com el puc superar? Jo vull aprendre a transmetre cada personatge que hagi d’interpretar. Això és bàsicament el que m’agradaria treballar, a part de la tècnica vocal...

Pots tenir una meravellosa tècnica vocal, que no desafinis cap nota, que tot quedi molt net, però que no estàs transmetent res. És més interessant treballar des de tu per transmetre al públic bé l’emoció que sents, que una afinació perfecta.

Quan fas teatre familiar vols que els nens tinguin referents, que ho coneguin. Agafem un conte i el modifiquem per fer-lo més proper a la nostra realitat, o que sigui més cridaner, que els atrapi més que el conte tal com es coneix. El modifiquem perquè als nens, als pares, a qui ens vingui a veure, els agradi allò que estan veient. I que sigui una mica diferent per sorprendre’ls.

Sempre tots els personatges tenen la mateixa importància, siguin home o dona. Però no perdem la coherència de tot allò que estem explicant. No canviarem l’argument de La Ventafocs, però sí que hi afegim el nostre toc propi.

Sí, han rodat molt El vestit Pop de l’emperador o l’Aladdín, Góspel for kids... Tots aquests títols han tingut molta tirada aquest últim any. La Roda Produccions és una companyia que va creixent, any a any.

El màxim de gent que puguem. Els espectacles estan enfocats als nens, però també hi ha gags que van més de cara als pares perquè tots puguin participar de la mateixa manera. No és que el pare va a acompanyar el fill a veure l’obra, sinó que tots junts van a veure una obra en què tots participaran.

Quan nosaltres fem una funció, intentem connectar amb el públic. Necessitem que segueixin la trama. Busquem la connexió entre l’actor i l’espectador. I anem modificant en funció del que el públic està demanant. Per exemple, en algunes funcions de Gospel for kids, de sobte es produeix un gran silenci quan ens posem a cantar. En d’altres, s’agafen a la trama i celebren que els personatges siguin molt còmics.

La Roda té més de quinze espectacles de teatre. Gospel for kids primer ara com una mena de concert. Però, des de fa un any, l’hem transformada en forma teatral. Els espectacles agraden molt i permeten tenir-los actius durant molts anys.

Dani Cherta és el dramaturg i director del Gospel for kids. En el procés d’assajos treballem tots junts i donem la nostra opinió per formar un espectacles que serà de tots, perquè uns els creen i els altres els protagonitzen, funció a funció.

Però sense passar-se, tampoc. Perquè ens podem despistar entre els companys a l’escena. Reaccionem a partir de com reacciona el públic. Si hi ha bromes a les quals respon millor, sempre t’hi abonaràs, sense perdre mai el sentit del personatge.

Ara per ara, vaig fent substitucions. I segueixo com a alumna. L’Espai Escènic ofereix cant, dansa i teatre. Es fan classes de dues hores a la setmana, i per grups d’edat. Des de nens de 4 anys fins a adults, com els meus pares, per exemple.

El propòsit que té un actor no és buscar el màxim reconeixement (en part sí perquè amb això pots tenir més recorregut i trepitjar més escenaris). L’objectiu principal és fer espectacles per a un públic, però no per satisfacció personal sinó perquè, com a actor, agrades a un públic que reacciona al que fas. També t’ha de venir de vocació. No has de ser actor per la fama que puguis obtenir, sinó perquè realment t’agrada fer teatre.