“Si treballem no fem mal a ningú”

Després d’haver actuat dis­sabte pas­sat a Madre­ma­nya, a la clo­enda del fes­ti­val Emer­gent, Quimi Por­tet con­ti­nua la intensa gira giro­nina de la seva Festa major d’hivern: demà diven­dres serà al celler Vinyes dels Aspres, de Can­ta­llops, dins del fes­ti­val Sons del Món ; el dijous 18 de juliol, al fes­ti­val Tempo sota les Estre­lles , de Girona; el 26 de juliol al Glo­pets d’Estiu , de Cal­des de Mala­ve­lla, i el 17 d’agost al Pla­nes­ti­ueja’t , de les Pla­nes d’Hos­to­les. Quimi Por­tet té altres bolos aquest estiu arreu del país –inclosa la seva par­ti­ci­pació a l’espec­ta­cle col·lec­tiu El pop d’una nit d’estiu, amb la GIOr­ques­tra diri­gida per Marc Timón, el 25 de juliol al Tea­tre Grec de Bar­ce­lona–, però pel que sem­bla és a les comar­ques giro­ni­nes on con­ti­nua tenint un públic més fidel, al qual el músic envia salu­ta­ci­ons cor­di­als al final de l’entre­vista.

La qüestió és que, després de dues dècades llar­gues de tra­jectòria en soli­tari i deu dis­cos publi­cats –qua­ranta anys d’esce­na­ris si sumem totes les seves eta­pes, des de Kul de Man­dril– Quimi Por­tet con­ti­nua molt actiu, amb el seu trio elèctric habi­tual, com­ple­tat pel bate­ria Ángel Celada i el gui­tar­rista Jordi Bus­quets. “No ens fal­ten con­certs i ja està bé així, perquè si tre­ba­llem no fem mal a ningú”, diu Por­tet amb el seu humor escèptic, que el fa pre­sen­tar-se al seu web com a “músic local” –com abans havia estat “astre inter­co­mar­cal”– que defensa sem­pre que pot que el que fa ell ni és rock, ni pop, ni cap altre estil eti­que­ta­ble, sinó “música popu­lar con­tem­porània”: “És música popu­lar, per dife­ren­ciar-la de la música culta, perquè la fem uns auto­di­dac­tes i es retro­a­li­menta de tot el que passa al seu entorn. I és con­tem­porània perquè la faig ara. I si l’hagués feta en el paleolític, també seria con­tem­porània dels meus congèneres d’aquell període.” Sem­bla un bon argu­ment i, com a màxim, seria qüesti­o­na­ble la dife­ren­ci­ació entre música popu­lar i música culta: “Sí, tens raó. Pro­ba­ble­ment Verdi també com­po­nia música popu­lar, perquè segur que la feia per pre­su­mir amb els seus amics”. Una teo­ria interes­sant, sí.

En tot cas, Por­tet té molta raó quan asse­nyala que “en un món en què cada vegada hi ha menys fron­te­res, tenen cada vegada menys sen­tit les eti­que­tes estilísti­ques”.

Par­lem també del con­cert que ofe­rirà demà diven­dres al celler Vinyes dels Aspres de Can­ta­llops, a l’Alt Empordà. Li pre­gunto si havia actuat mai en un celler. “Comen­cem a estar ja molt amor­tit­zats, i hem tocat en els llocs més diver­sos, així que pro­ba­ble­ment sí.” I què en pensa, dels mari­dat­ges entre música i vi? “Jo sem­pre defenso que l’impor­tant és par­ti­ci­par, perquè posar pegues a les coses és molt fàcil. En qual­se­vol cas, el vi està rela­ci­o­nat amb el plaer i l’hedo­nisme, com la música popu­lar con­tem­porània.”

Una curi­o­si­tat: demà, men­tre ell canta a l’Alt Empordà, el seu amic i excom­pany Manolo García estarà actu­ant a Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà, dins del Fes­ti­val de la Porta Fer­rada. “No és la pri­mera vegada que actuem rela­ti­va­ment a prop el mateix dia. Fins i tot hem coin­ci­dit en la mateixa ciu­tat, com fa poc a Tar­ra­gona [el 31 de maig]. Manolo i jo som afor­tu­nats i ens sen­tim orgu­llo­sos de poder haver desen­vo­lu­pat llar­gues car­re­res en soli­tari després d’un grup amb tant d’èxit com El Último de la Fila. En aquests casos el més habi­tual és fra­cas­sar o aca­bar reti­rat a la teva mansió.”