Se’n va l’ànima de l’‘underground’

Per als qui vam des­co­brir gràcies al còmic under­ground que hi podia haver tebeos que podien satis­fer les nos­tres expec­ta­ti­ves estètiques i de con­tin­gut de joves amb ganes de des­co­brir nous mons, va ser una entrada al paradís la cre­ació de la botiga del Born Zap 275, al car­rer Espar­te­ria, on abans hi havia una baca­lla­ne­ria. Va ser la pri­mera botiga de còmics, espe­ci­a­lit­zada en publi­ca­ci­ons con­tra­cul­tu­rals. El seu fun­da­dor va ser Jaume Far­gas (Man­resa, 1952), mort dis­sabte per culpa d’un càncer. Far­gas es proveïa de les nove­tats que apa­rei­xien als Estats Units, a França i a Holanda que impor­tava de la Real Free Press, de la qual va arri­bar a ser repre­sen­tant i amb la que havia con­tac­tat quan a 14 anys se’n va anar a pas­sar una tem­po­rada a Ams­ter­dam. Aques­tes publi­ca­ci­ons van ser­vir de refe­rent i d’aglu­ti­na­dor del movi­ment under­ground que s’estava ges­tant a Bar­ce­lona i a tot Cata­lu­nya els pri­mers anys setanta. “Al vol­tant seu es van aple­gar molta gent, com per exem­ple Gui­llem Cifré, que vaig conèixer a la seva botiga”, explica l’artista Manel Rubi­a­les, que recorda els bols d’arrós que men­ja­ven a casa de Far­gas. “Va ser un gran dina­mit­za­dor i cohe­si­o­na­dor de totes les per­so­nes que es començaven a dedi­car a la con­tra­cul­tura: còmics, música, peri­o­disme, foto­gra­fia i ori­en­ta­lisme. Arran dels seus dinars vege­ta­ri­ans es va conèixer molta gent que es dedi­ca­ria a aquest àmbit.”

Far­gas va ser una per­sona molt activa, al ves­pre tre­ba­llava de tele­fo­nista a l’hotel Avin­guda Palace, de Bar­ce­lona, però la resta del dia també impul­sava la cre­ació de por­ta­fo­lis de dibui­xants com Max i L’Hor­te­lano, o te’l podies tro­bar amb el seu etern pan­taló de peto a la redacció d’El Víbora, on s’encar­re­gava de fer els foto­lits de la revista. Els diu­men­ges tam­poc parava, tenia una parada de còmics als encants del mer­cat de Sant Antoni. Per la seva ger­mana Eulàlia, Jaume Far­gas era una per­sona que bàsica­ment volia fer coses útils. “Fins que ho va poder fer va donar clas­ses del mètode d’apre­nen­tatge musi­cal Suzuki, perquè abans de freqüentar el Zeleste del car­rer Argen­te­ria ell ja havia tin­gut molt con­tacte amb la música: era esco­la­net, can­tava a l’Esco­la­nia de Mont­ser­rat.” Per desig seu no s’ha fet fune­ral. Les cen­dres seran lliu­ra­des direc­ta­ment a la família.