Mallorca redefineix Peralada
Un estudi sobre la seva història revela que bona part del mobiliari i disseny arquitectònic provenia de les Balears
La biblioteca arxiu i el museu del castell de Peralada , situats dins del mateix recinte del castell, formen part d’una fundació privada que s’encarrega de la conservació i difusió de les diferents col·leccions que s’han creat en els anys, la gran part aportades per la família Suqué i Mateu. Entre altres aspectes, s’encarreguen de la recerca sobre la història del castell i, en aquest afany d’investigació, recentment s’han descobert novetats relacionades amb la procedència de diferents elements que formen part del castell de Peralada des de la seva reforma al segle XIX.
Aleshores, el castell no era com es veu avui dia, sinó més aviat un casalot que es trobava en estat de ruïna. Va ser arran de l’afany dels nobles catalanomallorquins, els germans Antoni i Tomàs Rocabertí-Dameto, que s’hi va actuar per reformar-lo completament. Arran de la mort del pare, aquests solters filantrops van voler donar prestància a l’edificació que el petit d’ells, Tomàs, va heretar.
Segons l’estudi realitzat per l’arxivera i bibliotecària, Inés Padrosa, és a Peralada “on queda reflectit l’esperit dels germans Rocabertí, de caràcter filantròpic i humanista, a més de l’essència mallorquina”. Ha estat arran d’una recerca a l’Arxiu del Regne de Mallorca que s’ha descobert novetats relacionades amb la procedència de diferents elements que formen part del castell. Segons Padrosa, i com deixa constància a l’estudi publicat a les Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics sorprèn saber com a finals del segle XIX, es van traslladar de Palma a Roses en vaixells i, després a Peralada, mobles mallorquins, quadres dels millors artistes autòctons i forans, tarongers, sements, i material divers com llenyam vermey (pi vermell, molt apreciat), pedra de Santanyí i altres pedres esculturades. Per bastir el que havia d’esdevenir el futur Palaci i millorar la seva construcció i els acabats finals.
A més de posar en relleu aquest transvasament, Padrosa destaca una altra aportació transcendental. Es tracta d’haver descobert la correcta procedència als finestrals renaixentistes del Pati d’Honor del Palaci, fins ara atribuïts al Castell de Savallà del Comtat (Tarragona), quan resulta que es van portar d’una de les millors cases senyorials de Palma: Ca Dona Aina, propietat dels Rocabertí-Dameto, que va ser enderrocada a la segona meitat del s. XIX. “Ells van preservar els elements nobles per embellir el conjunt peraladenc”, remarca la investigadora.
També, com a gran descoberta, l’arxivera i bibliotecària del Castell de Peralada destaca que ara se sap l’autoria dels finestrals de finals del gòtic provinents sí en aquest cas de Savallà serien del Mestre del Tallat (actiu entre el 1475 i 1510), responsable també d’alguns capitells que es troben al castell.
Padrosa, que s’ha documentat de forma detallada gràcies a factures i cartes que s’escrivien els comtes de Peralada i Savallà, que “han permès canviar la perspectiva sobre la procedència de moltes peces i confirmar que realment provenen de Mallorca i que van permetre convertir el castell en el Palaci que coneixem actualment. Un esperit cosmopolita que es va mantenir gràcies a l’adquisició de Damià Mateu pel seu fill Miguel, ja que va respectar l’essència del Castell i va continuar ampliant i aportant noves col·leccions”, subratlla.