Luz: “Evito la rutina”

Luz Casal és una presència habitual en els grans festivals d’estiu empordanesos, alguna vegada fins i tot com a espectadora: dissabte passat va assistir al concert que va oferir Katie Melua al Festival de Cap Roig. “És interessant posar-te també a l’altre costat, perquè jo també sóc públic, encara que pugui mirar les coses que passen a l’escenari d’una altra manera”, explica Luz , que aquesta nit actuarà a l’Espai Port del Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols (22.30 h, de 28 a 68 euros), dins la llarga gira de presentació del seu últim disc, l’enèrgic Que corra el aire , que va començar al Teatre Municipal de Girona l’abril del 2018, dins de Strenes. En aquell primer concert va interpretar íntegrament el nou disc i va dedicar la segona part als èxits anteriors. A aquestes alçades de la gira el repertori l’aire encara corre, però ja ocupa tant d’espai en un repertori que està viu i va canviant, com ho va fer fa poques setmanes al Sons del Món de Castelló d’Empúries, on potser per la proximitat amb França va cantar alguns temes del seu recent disc d’homenatge a Dalida: “Cada concert és un món i jo necessito adaptar-me a l’espai i al públic. Si en un poble són les festes o celebren la verema, la meva predisposició és una altra que si actuo en un teatre d’estil italià. Si, per exemple, actuo a Galícia és imprescindible cantar Negra sombra”.

I si actua a Catalunya, passa el mateix amb Boig per tu? “Sí, però també l’he cantat en altres llocs del món que no et podries creure, com en concert a Bahrain, al Golf Pèrsic, on vaig sentir una persona entre el públic parlant en català i vaig decidir cantar-la, sense saber molt bé què en pensaria la resta del públic”.

La qüestió és que, després de centenars de concerts arreu del món –el setembre vinent debuta a Albània, i recorda casos com el de Sèrbia, que va passar a ser “una anècdota” a un destí habitual– continua vivint la música i les gires amb una passió que sap transmetre a les audiències: “Jo necessito sentir que cada dia és especial i intento traslladar aquesta actitud a la meva feina. Em moc a l’escenari segons el dia i evito la rutina”. Fins i tot en les seves visites freqüents a l’Empordà hi veu un al·licient: “Em resulta estimulant que, després d’haver actuat tantes vegades en aquests festivals, em continuïn cridant, perquè això vol dir que encara oferim alguna cosa que interessa el públic i els programadors”. Per acabar insinua que podria haver un disc nou l’any vinent. “Per preparar noves cançons necessito una certa tranquil·litat, poder estar com a mínim quinze dies seguits en el mateix lloc”.