Amb la tramuntana a favor

Passen els anys, i amb ells, malauradament, cauen pel camí molts grups. Alguns tan sols van ser una flor de cirerer i van cremar fins a l’extenuació el seu gran hit. Altres van assolir gran renom i en quedaran per sempre grans discos i grans moments. Però hi ha un tercer grup que es pot catalogar com a incombustibles, que per molt de temps que passi continuen dalt d’un escenari amb força i amb material de qualitat indiscutible i extraordinària. És el cas d’ Els Pets . Per bé o per mal, la banda serà recordada per haver fet la l’arxiconeguda Bon dia . Ara més aviat Lluís Gavaldà, Lluís Reig i Falin Cáceres la posarien en l’arxiu de cançons Soroll i cançó que descriu el següent: “Sona la cançó que més m’estimo d’aquest món, però ara és per vendre i quan la sento és només soroll.” Potser per això ja no és entre les triades dels concerts. Dilluns, tampoc, al fòrum romà d’Empúries , on, malgrat la fortíssima Tramuntana hi havia pràcticament tots els seients plens. Però més aviat eren quatre els eixelebrats que rememoraven amb grans salts i càntics els mítics concerts de festa major d’Els Pets. Ara ja no sona Qui s’ha llufat?, Profilàctic ni Cervesa, nenes i rock’n’roll. Però tant és. Gavaldà recordava ahir que ja fa molt que li ho retreuen. “Fa tants anys que ens diuen que hem madurat que a hores d’ara ja estaríem podrits”, va etzibar. Fa trenta anys que expliquen històries quotidianes, d’amors dissimulats, de fer-se gran, de la por, de converses de cafè, que La vida és bonica (però complicada). Una cançó del 1999 però que explica un context que bé podria ser el duríssim dia a dia de les famílies dels presos polítics. Amb el Som, el més nou d’Els Pets, la banda manté el rumb, manté les veles aprofitant la tramuntanada i intacta la seva manera de fer música per despertar consciències. Relats sobre els barrots de la rutina –Prendre mal–, de recordar que el català és un poble tossut –L’Exèrcit que vindrà–, música per denunciar casos d’abusos sexuals –Corvus– o per simplement explicar que hi ha moltes maneres de dir t’estimo –La vida és molt avorrida sense el teu cos–. Al fòrum romà d’Empúries Els Pets van tornar a demostrar clarament que són el grup de sempre, els de les festes majors. Però compte, que amb el paquet venen com a regal cançons de pell de gallina i llagrimeta. Són Els Pets de Constantí i visca la mare que els va parir!