‘Signore’ Ramazzotti

Hi ha ben pocs artistes que, tenint una fama mundialment reconeguda i una trajectòria musical extensa, siguin capaços de saltar a l’escenari deixant l’ego als camerinos. Pel Festival de Cap Roig, sovint hi passen aquests tipus de personatges. Alguns hi actuen amb cara de pocs amics i amb la vitalitat d’un os peresós. D’altres, amb un saber fer impecable. El concert de dimarts d’ Eros Ramazzotti va ser de treure’s el barret. El cantant italià va començar a fer-se un nom en la música a principi dels anys vuitanta. Des de llavors, ha venut més de 65 milions de discos arreu del planeta. El passat mes de novembre va publicar els seus nous temes, sota el títol Vita ce n’è , i actualment està immers en una gira mundial amb calendari compromès fins al febrer del 2020. Per Cap Roig, hi va passar amb una desena de músics brillants. “Estem a Catalunya, a la Costa Brava, a escassos metres de Piemont”, va assegurar Ramazzotti, recordant un indret d’Itàlia que el 2014 va ser molt especial per a ell. Durant el seu recital va interpretar una vintena de cançons, combinant el castellà i l’italià. És evident que l’artista se sent molt bé sobre l’escenari, un lloc que domina a la perfecció i on destaca molts trets característics del seu caràcter italià. Sí, clarament Ramazzotti és un seductor, i cantant i fent anar una guitarra elèctrica se’n pot ser molt. Però això tan sols és façana, ja que el look rocker li posa el bo i millor: un ampli repertori de clàssics descaradament romàntics. Ramazzotti va aconseguir seduir el públic amb Più bella cosa, Fuoco nel fuoco, Musica è, L’Aurora i Cose della vita. A Cap Roig, també hi va sonar Per le strade una canzone, la col·laboració amb Luis Fonsi –el reggaeton ho està matant tot– i Vale per sempre, que interpreta amb Alessia Cara. A banda de la música, també hi va haver moments per fer remoure consciències. Davant del Mediterrani, i a través de vídeos en pantalla gegant, Ramazzotti i la seva banda van alertar que cada any 150 tones de plàstic es llencen al mar. Així, el 2025 es preveu que hi hagi més plàstics que peixos al mar. Signore Ramazzotti, bravo, bravissimo!