La rauxa de Bacus

Bacus és el déu del vi, del teatre i de la fecunditat. Equivalent al grec Dionís, recull també tradicions molt antigues i aglutina altres divinitats, com ara l’itàlic Liber Pater. Capaç d’encomanar el furor, la passió i el frenesí, representa els aspectes més irracionals de l’ésser humà per contraposició al sentit de l’ordre i de la mesura encarnat per Apol·lo.

El Museu d’Arqueologia de Catalunya a Empúries acull, fins al 15 de setembre, una exposició dedicada a la seva figura així com al mite d’una divinitat que ha inspirat nombrosos artistes al llarg de la història i, d’ençà del Renaixement, a noms de la categoria de Caravaggio, Ticià, Rembrandt i Rubens, entre molts d’altres.

L’exposició, comissariada i produïda pel Museu de Badalona, inclou una cinquantena d’objectes procedents de museus catalans, algunes de qualitat excepcional. Al MACEmpúries es presenta distribuïda en diversos àmbits i descobreix al públic els orígens del déu –l’últim a ingressar a l’Olimp–, les seves gestes i llegendes i la composició del seu seguici, format per un grup heterogeni de personatges. Bacus es mostra de moltes maneres, però sempre es troba associat al món del vi (fulles de parra, entre ceps, bevent d’una gerra...).

D’altra banda, també s’explica el seu paper en l’origen del teatre, ja que es considera que els dos gèneres principals del teatre –la tragèdia i la comèdia– van néixer entre els segles VI i V aC a Atenes com a acte de culte al déu. També es destaquen els elements que el simbolitzen i el seu marcat caràcter de divinitat domèstica, sobretot durant el període romà.

La mostra també subratlla la relació entre Bacus i la ciutat romana de Baetulo que, a més de disposar d’un teatre, tenia la principal font de riquesa en el conreu de la vinya i la producció i comercialització del vi.

Inclou peces del Museu de Badalona, algunes de qualitat excepcional, i al voltant de seixanta objectes de gran bellesa procedents de dotze museus catalans, entre què les seus del mateix museu d’Empúries. A més de les de Badalona, també s’exhibeixen peces, algunes de “qualitat excepcional” i d’una “gran bellesa”, procedents de dotze museus catalans, com ara les seus del MAC d’Empúries, Girona i Barcelona, el Museu Arqueològic de Tarragona, l’Institut Municipal Reus Cultura, el Museu de Mataró, el Museu Frederic Marès-Institut de Cultura de Barcelona i el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles. Aquest ampli recull de peces testimonia l’arrelament d’aquesta divinitat en la societat de l’època romana i permet descobrir totes les màscares d’aquest déu polièdric i complex.

Coincidint amb l’exposició i per complementar-la, s’ha publicat un catàleg que recull i amplia el contingut de la mostra i aporta imatges i explicacions sobre els objectes que la formen.